Mario
Ros
29Oh, l'amor!
Òpera en un sól acte (7 escenes i un interludi)
(2014)
45’
Formació : Òpera
Estrena : Jove Orquestra Nacional de Catalunya JONC. Elisenda Carrasco.
Director d'escena: Marc Hervàs
Teatre-Auditori de Sant Cugat, 7, 8, 9 i 10 de maig de 2015
Comentaris : Òpera guanyadora del IV Premi de Composició d"òperes per a joves. Òpera a Secundària, atorgat pel “Gran Teatre del Liceu“ de Barcelona, 2014
Resum argumental
L’Ernest, vidu des de fa dos anys, viu una vida afable i ordenada amb els seus tres fills, dues noies i un noi. La tranquil·litat, però, desapareix en el precís moment en el que el petit, en Marcel, comença a sortir amb una companya de classe, l’Annabel·la.
La germana mitjana, la Marta, dóna l’alerta a la resta de la família i comencen les tensions. El pare, llavors, decideix que en Marcel ha d’anar a veure a una psicòloga, la Nancy Jung. Aquesta, però, opina que el que s’ha de fer és una teràpia familiar!
Els rols dins la família, les tensions entre germans, el respecte pels altres..., tot anirà sortint en la teràpia conjunta. Allò que havia d’adreçar el comportament del petit, acabarà girant completament les vides de tots els components d’aquesta història, inclosa la de l’Ernest i la de la terapeuta.
28À la lisière de la forêt
pour alto
(2013)
6’
30”
viola
Formació : Instrument Solista
Estrena : Vincent Hepp (viola)
15 de juny de 2013
Opus 4, Antwerpen (Belgique)
Comentaris : 2n Premi i Premi del Públic
2nd International Composition Competition 2013 - for Solo Viola
Antwerpen (Anvers) Belgique
27Les Autres
du Cycle 'Nous Autres'
(2012)
15’
fl., vl., vla., vlc., pno.
Formació : Quintet amb piano
Estrena : Ensemble Gaudi. Sofia Martínez Villar, flauta; Pierfrancesco Fiordaliso, violí; Joan Fèlix, viola; Erika Wise, violoncel; Isabel Fèlix, piano
20 de desembre de 2012
Musitekton, Barcelona
Comentaris : “Les Autres” per a flauta, violí, viola, violoncel i piano, és la quarta i darrera entrega del cicle anomenat “Nous Autres”. Estructurada en vuit parts, resulta ser l“obra del cicle de més envergadura. Els enllaços de caire harmònic dels diferents fragments són una constant en tot el cicle. Composta a partir del material harmònic i melòdic propi del cicle, reelaborat i ampliat, desenvolupa la riquesa tímbrica intuïda en les anteriors peces. El cicle el completen “Toi”, per a flauta i violí, “Lui”, per a piano i “Elle” per a trio de cordes. “Les Autres” està dedicada “pour tous les autres”.
26Lui
du Cycle 'Nous Autres'
(2011)
5’
30”
piano
Formació : Instrument Solista
Estrena : Lluïsa Espigolé, piano
28 d'abril de 2011
Sala Mompou de la SGAE, Barcelona
Comentaris : “Lui”, per a piano és la segona entrega d"un cicle d"obres anomenat “Nous Autres”. Estructurada en sis parts, un únic tema es va desenvolupant al llarg de la peça a partir de la idea de variació contínua. Els enllaços de caire harmònic dels diferents fragments són una constant en tot el cicle. La primera obra del cicle s"anomena “Toi”, per flauta i violí. “Elle” per a violí, viola i violoncel, és la tercera peça del cicle, què es completa amb una obra per a la totalitat dels instruments (flauta, violí, viola, violoncel i piano) amb nom “Les Autres”. Aquesta peça per a piano està dedicada al meu fill Fèlix.
25Toi
du Cycle 'Nous Autres'
(2011)
7’
fl., vl.
Formació : Duet
Estrena : Ensemble Gaudi. Sofia Martínez Villar,flauta; Pierfrancesco Fiordaliso, violí
20 desember 2012
Musitekton, Barcelona
Comentaris : “Toi”, per a flauta i violí és la primera obra del cicle “Nous Autres”. Estructurada en cinc parts, la flauta —que té un paper protagonista— va desenvolupant els diferents temes. Alhora el violí subordinat majoritàriament a un segon pla, juga tant el rol de contrast, com d“ampliació, ressonància, diàleg… envers el discurs musical principal. Els enllaços de caire harmònic dels diferents fragments són una constant en tot el cicle. A més a més de “Toi” per a flauta i violí el cicle és completa amb una obra per a piano de nom “Lui”, amb una tercera obra anomenada “Elle” per a trio de cordes, i una quarta obra per a flauta, violí, viola, violoncel i piano, anomenada “Les Autres”. Aquesta primera obra del cicle està dedicada a la Roser.
24Elle
du Cycle 'Nous Autres'
(2010)
5’
30”
vl., vla., vlc.
Formació : Trio de corda
Estrena : Trio de Cordas de l'OBC. Cristian Chivu, violí; Josephine Fitzpatrick, viola; Nabí Cabestany, violoncel
13 de maig de 2010
Sala Mompou de la SGAE, Barcelona
Comentaris : “Elle”, per a trio de cordes (violí, viola i violoncel) és la tercera peça d"un cicle d"obres anomenat “Nous Autres”. Es tracta d"una obra curta on el violoncel hi té un paper protagonista. Tot i que estructurada en set parts, un únic tema es va desenvolupant al llarg de la peça a partir de la idea de variació contínua. Els enllaços de caire harmònic dels diferents fragments són una constant en tot el cicle. A més a més d"”Elle” per a trio de cordes, el cicle es completa amb “Toi” per a flauta i violí, amb una peça per a piano de nom “Lui”, i una darrera obra per a la totalitat dels instruments (flauta, violí, viola, violoncel i piano): “Les Autres”. “Elle” està dedicada a la meva filla Joana.
23Cycle 'Nous Autres'
'Toi', 'Lui', 'Elle' et ''Les Autres'
(2010-2012)
33’
fl., vl., vla., vlc., pno.
Formació : Quintet amb piano
Estrena : Ensemble Gaudi. Sofia Martínez Villar, flauta; Pierfrancesco Fiordaliso, violí; Joan Fèlix, viola; Erika Wise, violoncel; Isabel Fèlix, piano
20 de desembre de 2012
Musitekton, Barcelona
Comentaris : El cicle “Nous Autres”, consisteix en un grup de quatre obres de música de cambra relacionades entre sí. Cadascuna té una entitat pròpia, de manera que pot ser interpretada per separat. Cada obra té una instrumentació diferent i, aquesta varietat en la instrumentació, reforça la singularitat del cicle. Alhora, pel fet d“haver estat concebudes com un tot, la interpretació de les quatre obres juntes mostra l“estructura de macro-obra inherent al projecte i dóna al cicle tota la seva complexitat i valor.
—“Toi” per a flauta i violí és la primera obra del cicle.
Estructurada en cinc parts, la flauta desenvolupa un material melòdic, acompanyat, a vegades contestat i ampliat per part del violí. Durada aproximada, 7 minuts.
—“Lui” per a piano és la segona obra del cicle.
Estructurada en sis parts, un únic tema es va desenvolupant al llarg de la peça a partir sobretot de la variació contínua. Durada aproximada, 5 minuts.
—“Elle” per a trio de cordes (violí, viola i violoncel) és la tercera obra del cicle.
Encara que estructurada en set parts, un únic tema es desenvolupa al llarg de la peça. El violoncel opta per un paper de protagonista. Durada aproximada, 5 minuts.
—“Les Autres” per tot el conjunt instrumental, és a dir flauta, violí, viola, violoncel i piano, tanca el cicle. Estructurada en vuit parts, està composta a partir del material harmònic i melòdic propi del cicle, reelaborat i ampliat, desenvolupa la riquesa tímbrica intuïda en les anteriors peces. Durada aproximada, 15 minuts
22Angoisse
(2006-07)
9’
30”
2 vl., fl., cl.sib, trpa., vla., vlc., cb., perc., pno.
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Cris Nicholls (violí) Grup Instrumental de l’ACC. D.González de la Rubia (director)
17 de maig de 2007
Auditori de Barcelona. Sala de cambra
Comentaris : “Je me suis assis dans l’escalier et j’ai écouté de loin le reste de la chanson et lorsque ce fut fini, j’ai écouté le silence, car c’est toujours lui qui chante le dernier” (M’he assegut a l’escala per escoltar de lluny la resta de la cançó, i al finalitzar, he escoltat el silenci, doncs és sempre ell qui canta el darrer.) Aquesta cita extreta del llibre “L’angoisse du roi Salomon” de Romain Gary (Émil Ajar) ens serveix d’excusa per a realitzar una obra on traduir en idea musical, el concepte d’angoixa (com a inquietut metafísica nascuda de la reflexió sobre l’existència). Des d’un punt de vista musical, l’obra no està estructurada com a diàleg entre el soliste i el grup instrumental, sinó més aviat com a l’individuu (violí) i el seu entorn (conjunt instrumental). Així doncs, els instruments que envolten el soliste tenen entre d’altres funcions les de enriquí el discurs musical, ampliant, espaialitzant el so o perquè no, simplement comentant la part central del violí. Alhora, el conjunt instrumental es pot diferènciar en tres grups. A l’esquerra de l’espectador, si troba el clarinet, violí i violoncel. A la dreta, flauta, viola i contrabaix. Al fons de l’escenari, piano trompa i percussió. L’obra està dedicada a Joan Guinjoan.
21Canti a Beatrice
(2005)
7’
mezzo., fl., cl.sib, vl., vlc., pno.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Estrena : Grupo Encuentros. Alicia Terzian (director)
17 de febrer de 2006
Auditori del MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona)
Comentaris : “Canti a Beatrice” posa en música dos sonets de la “Vita nuova” —escrita entre 1292 i 1293— de Dante Alighieri (1265-1321). Beatrice, de la que el poeta n’estava enamorat desde l’any 1274, mor l’any 1290. Dante escriurà un conjunt de proses i poesies que configuren “Vita nuova”.
Amb fons de relat autobiogràfic i basat en la contemplació i el record, Dante enalteix la seva estimada en aquest preciós llibre. Els dos sonets triats per als “Canti a Beatrice” són “Ne li occhi porta la mia donna Amore” en el qual la bellesa que hi ha en potència en Beatrice es converteix en acte en els seus ulls i en la boca. El segon pertany a la darrera part del llibre “L’amaro lagrimar que voi faceste” on el poeta parla als seus propis ulls que tan es delecten en veure la seva estimada.
El fort caràcter místic dels sonets es desenvolupa en la música a partir d’un treball tímbric acurat, i que inclou el fet que el text sigui cantat per una veu de mezzosoprano. Els dos sonets s’interpreten ininterrompudament.
20Tinnitus (aurium)
(2005)
9’
fl., cl.sib, vl., vlc., perc., pno.
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Grup XXI. Peter Bacchus (director)
21 d'abril de 2005
MACBA (Convent del Angels). Barcelona
Comentaris : Tinnitus (aurium), per a flauta, clarinet en sib, violí, violoncel, piano i percussió (2004-05). Estructurada en set parts, la flauta hi te un caràcter protagonista. Aquest caràcter solista de la flauta es va definint, entre altres maneres, a partir de la contraposició del clarinet (com a company de “jocs”) i l’ampliació en les cordes. Poc a poc van apareixent en els greus del piano, uns elements de caràcter violent, perturbadors dels discurs central.
Aquest petit joc de contrastos provoca que, en el moment de més calma, el piano i la percussió trenquin del tot el joc (ludos) de la flauta. És llavors quan la veu del violí —que simbolitza allò més profund i essencial del joc (ludos )— intenta sobresortir en el discurs violent del piano amb la tonada popular “los reyes de la baraja”. Sense aconseguir-ho, tornarà a aparèixer el caràcter espectral del violí amb l’aria de la Passió segons St. Mateu de J.S.Bach “Erbarme dich” (Pietat senyor, jo pateixo, ploro i prego...). De fet, el que al principi era un lleu so de fons (Tinnitus (aurium)) (piano, cordes) que acompanyava el discurs musical (flauta i clarinet), acaba esdevenint allò que no desapareix mai en el nostre “escoltar constant” i que es pot arribar a transformar en l’expressió —no per més íntima menys patética (en el sentit de “pathos”, és a dir, allò que provoca sensacions molt intenses)— del nostre ésser.
19Tres fragments per a 'Duel'
(2003)
6’
piano
Formació : Instrument Solista
Comentaris : Música del curtmetratge “Duel“ de Jaume Pujades
18Graduale
(2002)
9’
cl.sib, 2 vl., vla., vlc., perc., arp., pno.
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Dèdalo Ensemble. Vittorio Parisi (director)
25 de novembre de 2002
Ridotto del Teatro Grande di Brescia (Italia)
Comentaris : Partitura guanyadora: Segona edició 2001-2002
Concurs Internacional de Composició “...a Camillo Togni”
Brescia (Italia)
Specie tua, et pulchritudine tua intende, prospere procede, et regna.
En l’esclat de la teva bellesa alça el cap, avança feliçment i regna.
“Audi, filia, et vide”. Graduale
Liber Usualis
Graduale es una obra concebuda per a clarinet solista i conjunt instrumental dividit en tres grups ben diferenciats, tant acústicament, como espaïalment: violí, viola i piano, colocats a l’esquerra de l’escenari, un percussionista, colocat darrera del clarinete, i a la dreta de l’escenari, un tercer grup format pel segon violí, violoncel i arpa. Entre ells es forma una dialèctica que va des del caràcter responsarial, propera a la del graduale en el cant gregorià, fins el comentari variat del material del clarinet, en forma d’ampliació, grup de ressonància, memorització... Tot, a partir de una reelaboració del diseny melòdic de un graduale extret del Liber Usualis, i emmarcat en una forma cíclica propera a la concepció de variació perpetua.
17Lament
(2002)
9’
vlc., 2 vl., vla., cl.sib, cl.sib / cl.b., 2 trpa., perc.
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Olga Mensenina (violonchelo). Ensemble Obert. Nacho de Paz (director)
24 d'octubre de 2002
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Comentaris : (...) I ella tenia els ulls tancats i al palmell esquerre un filet de sang que l’acòlita sense nom va eixugar en introduir la mà en la seva mà. Així, agenollada entre les roques, va vetllar-li el son sense plorar, sense a penes sentir la incomoditat de la postura perquè el món, tot d’una, s’aquietava al seu voltant: el cel era un cel cobert de núvols i el temps només amenaçava pluja; la mar encrespada ja no li prometia res i les landes potser restaven silencioses perquè tampoc no hi havia res a dir. Ni tan sols el raig de sol no era necessari. (...)
A partir d’aquest fragment de la novela La clau de tots els secrets de Roser Atmetlla (Quaderns Crema), s’ha elaborat un “Lament” per a violoncel solista. Aquest, es troba al centre de l’escenari i és envoltat pels altres instruments. A l’esquerra, violí, clarinet i trompa; darrera, la viola (alter ego del violoncel) i un percussionista, i, a la dreta, la segona trompa, el segon clarinet-clarinet baix i el segon violí. Tots ells, articulen un “diàleg” elaborat a partir de diferents tècniques de composició, com són la memorització, l’ampliació, l’espaialització del so..., i que estableixen l’espai sonor de l’obra. Així, a partir de la interrelació del violoncel amb el seu entorn, es desenvolupa l’estudi de l’individu i el seu lloc dins d’un espai sonor acotat. L’esser i el seu entorn. Inexorablement acotats, ambdós, en temps i espai, mitjançant l’estructura formal de l’obra.
16Über den Himmel
(2001)
8’
piano
Formació : Instrument Solista
Estrena : Montse Massaguer
20 de maig de 2004
Sala d'actes de la SGAE. Barcelona
Comentaris : L’obra per a piano “Über den Himmel” és producte d’un encàrrec de l’escultor Fèlix Atmetlla, en motiu de la presentació que l’artista va realitzà en el Museu d’Art de Girona l’any (2001), de l’escultura “Der Himmel über Berlin”. En “L’Espai” de l’esmentat Museu, Atmetlla va realitzar un atraient montatge entorn de la seva escultura (una ala de 2 metres de formigó i ferro) en el qual s’escoltava la música per a piano —interpretada de forma magistral per la Montse Massaguer— obrint la possibilitat d’una percepció no tan sols visual de l’obra, i incidint, per tant, en la reflexió sobre l’obra plàstica. L’obra està dedicada a la pianista Montse Massaguer.
15La doncella y el viento
(2001)
8’
8 violoncels
Formació : Grup Instrumental
14Le promeneur
(2000-01)
21’
orquestra
Formació : Orquestra simfònica
Estrena : Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ernest Martínez Izquierdo (director)
9 de gener de 2004
L’Auditori de Barcelona
Comentaris : “Le promeneur” no és una obra programàtica com podria deduir-se del seu títol i del text que fa de prefaci a l’obra. Ambdues coses són, no obstant, l’excusa per realitzar una reflexió sobre la memòria i el transcurs del temps.
L’obra està estructurada en cinc parts interrelacionades que s’interpreten ininterrompudamement. En elles, contrasta el material proper a la música de cambra amb el material per blocs sonor de l’orquestra.
La primera part té una funció clarament introductòria. Sobre una base de blocs harmònics hi apareix un dels motius principals de l’obra en cordes i fustes. El contrapunt que provoca la desincronització d’aquest motiu amb un segon motiu als metalls, estableix les bases del que serà el desenvolupament formal de tota l’obra.
La segona part, dividida en set seccions, té un desenvolupament molt més complex, formant un contrapunt entre diferents materials sonors amb la missió de crear tensions dramàtiques, i introduir-nos de ple en la treball sobre la relació temps-memòria de la qual he parlat abans.
La part central de l’obra, de caràcter lent, té un desenvolupament clarament tímbric.
A la quarta part, retorna el diàleg entre diferents moments sonors. Així, als materials anteriors s’hi afegeixen un coral als metalls, una marxa, i un tema lleuger (tocat pel violí solista, clarinet, piano i percussió). Tots junts porten la relació temps-memòria a extrems quasi de ruptura del discurs, gràcies a un treball de fragmentació i superposició dels distints moments sonors (manipulació subjectiva del temps degut a la memòria). Aquesta part també està dividida en set seccions i ens porta cap a la conclusió de l’obra, la cinquena i darrera. Aquesta, si bé estructuralment tanca l’obra en forma d’arc, també expressa mitjançant les variacions que ha sofert el material inical, la –en realitat– impossibilitat d’una tornada enrera o, el que és el mateix, la unidireccionalitat del temps.
13Énigme
(1999)
14’
cl.sib, vlc., pno.
Formació : Trio amb piano
12...e ricordo un giorno... in memoriam Constança Capdeville
(1999)
11’
fl., ob., cl.sib, fg., pno., perc., vl., vla., vlc.
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Grupo Círculo. José Luis Temes (director)
16 de desembre de 1999
L’Auditori de Barcelona
Comentaris : Obra escrita a la memòria de la compositora catalana Constança Capdeville
11Bréhat
(1998)
14’
3 cl.sib, cl.b.
Formació : Quartet
Estrena : Quartet de clarinets de Barcelona. Abert Gumí, Queralt Roca, Montserrat Margalef, Oriol Camprodón
25 de juliol de 1999
Esglesia de Sant Genís de Torroella de Montgrí.
XIX Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí, 1999
Comentaris : 1r. Premi Concurs Frederic Mompou “Joves Compositors de Juventuts Musicals de Barcelona 1999
10Invicem
(1997)
14’
2 violoncels
Formació : Duet
Estrena : Dúo Ponticello. Carolina Landriscini, Juan Antonio Almarza
24 de juliol de 2001
Ateneo de Madrid
09Pneuma
(1997)
12’
fl., ob., cl.sib, trpa., fg.
Formació : Quintet de vent
Estrena : Quinteto de viento Zaragoza (membres del Grupo Enigma)
18 de novembre de 1997
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
08El sueño de un extraño
(1996)
18’
vl., vlc., pno.
Formació : Trio amb piano
Estrena : Gauguin Piano Trio. Ramón San Millán (violí), Alice Huang (violoncel), Mayumi Tokugawa (piano)
12 de novembre de 1997
Fundación Juan March. Madrid
07Cercle
(1995)
9’
piano
Moviments : Modéré
Très lent
Vif
Formació : Piano a quatre mans
Estrena : Eulàlia y Ester Vela López (piano)
24 degener de 1996.
Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona. Auditorio Toldrà.
06Segon quartet de corda
(1995)
18’
2 vl., vla., vlc.
Moviments : ( ... )
( ... )
( ... )
Formació : Quartet de corda
Estrena : Quartet Glinka. Ala Voronkova (violí), Gueràsim Voronkov (violí), Levon Galstian (viola), Manuel Stacey (violoncel).
21 d'octubre de 1996.
Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona. Auditorio Toldrà.
05Der Gedankenabgrund
(1994)
15’
fl., vla., vlc., pno.
Moviments : Adagio molto espressivo
Allegro apassionato
Grave. Assai sostenuto
Allegro assai vivace e con brio
Lento assai e cantante tranquillo
Formació : Quartet
04Quintet per a l'avenir
(1994)
11’
fl., cl.sib, vl., vlc., pno.
Moviments : Adagio molto expressivo
Allegro apassionato
Allegro assai vivace
Lento e cantante tranquillo
Formació : Quintet amb piano
Estrena : Solistes d’Ibercàmera. Sergi Alpiste (violí), Màrius Díaz (violoncel), Vicenç Prats (flauta), Josep Fuster (clarinet), Jordi Camell (piano).
14 d'agost de 1994.
Acadèmia de Música de Torroella de Montgrí
XIV Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, 1994
03An(Dante) ne la Vita Nuova
(1993)
narratore, barit., orquestra
Formació : -
02Primer quartet de corda
(1992)
14’
2 vl., vla., vlc.
Moviments : 1.Introduzione 2.Canon 3.Calmado 4.Furioso 5.Grave 6.Con brio (finale)
( ... )
( ... )
Formació : Quartet de corda
Estrena : Cuarteto Picasso. David Mata (violí), Ángel Ruiz (violí), Elizabeth Gex (viola), John Stokes (violoncel).
5 d'abril de 2000
Fundación Juan March. Madrid
Comentaris : El Primer Quartet de corda (1992-93) està estructurat en tres parts que formen una espiral. El centre de l’espiral el constitueix la primera part. Aquesta es troba subdividida en sis petits fragments (Introduzione, canon, calmado, furioso, grave, con brio) que també es relacionen entre ells, generant la totalitat de l’obra. Aquí, s’exposa tot el material mitjançant un desenvolupament a vegades més tímbric que no motívic, ressaltant certa tendència a la fragmentació del discurs musical. En la segona part, apareix un segon caràcter més narratiu expresat en la viola, que, emparada pels altres instruments, realitza un lent crescendo cap a la part més allunyada del centre de l’espiral, el tercer moviment. Ara, el desenvolupament per densitats —derivat directament del final del primer moviment—esdevé el motor del discurs musical. I es va fent, cada cop més evident, l’estudi que s’ha anat desenvolupant al llarg de l’obra sobre la memorització en el temps. Tot, a partir de la manipulació i ampliació del material musical reduit aparegut en el centre de l’espiral.
01Seqüència per a flauta
(1991)
6’
flauta travessera
Formació : Instrument Solista
Estrena : Juanjo Villarroya (flauta)
1 de juliol de 1992.
Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona. Auditorio Toldrà.