Edmundo
Eckart Luthy
Eckart Luthy
39CANT ESPIRITUAL
(2015)
11’
30”
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Estrena :
St. Peter VIENA (AUSTRIA)
21.4.15 i 28.4.15 a les 19.30 hores.
St. Peter VIENA (AUSTRIA)
21.4.15 i 28.4.15 a les 19.30 hores.
Loreta Bartkeviciute, Soprà
Sium Milne, Violí
Quartetto della Croce Vienna
St. Peter VIENA (AUSTRIA)
21.4.15 i 28.4.15 a les 19.30 hores.
St. Peter VIENA (AUSTRIA)
21.4.15 i 28.4.15 a les 19.30 hores.
Loreta Bartkeviciute, Soprà
Sium Milne, Violí
Quartetto della Croce Vienna
Comentaris : A continuació podeu escoltar la gravació de “CANT ESPIRITUAL” (11,30) realitzada a Viena.
Mostra d'àudio : (10789 kb.) descarregar
38Esperança (Poema Jacinto Verdaguer)
(2014)
4’
25”
Formació : Lied
Mostra d'àudio : (2100 kb.) descarregar
37Transfiguració (Poema)
(2010)
10’
600”
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Ensemble ACC
Dir. Domènec Gonzalez de la Rubia
Dir. Domènec Gonzalez de la Rubia
Comentaris : Ensemble ACC
Dir. Domènec Gonzalez de la Rubia
Aquesta obra pretèn explicar la trobada de Jesús amb Moisés i Elías a la seva TRANSFIGURACIÓ.
Dir. Domènec Gonzalez de la Rubia
Aquesta obra pretèn explicar la trobada de Jesús amb Moisés i Elías a la seva TRANSFIGURACIÓ.
Mostra d'àudio : (3314 kb.) descarregar
36T. i nos fugamos
(2008)
3’
90”
cl.sib, fg., trpa., vl., vla., vlc., cb.
Formació : Grup Instrumental
Estrena : Auditori MACBA, 2008
Septet of OBC (Barcelona)
Septet of OBC (Barcelona)
Comentaris : Obra humorística.
Parodia de una Tocata i fuga.
Primer podeu escoltar la gravación “T. y nos fugamos“ tocada a l“Auditori MACBA al 2008 pel septet de l“OBC.
Després podeu escoltar la gravació electroacústica de la mateixa obra i una variació.
Parodia de una Tocata i fuga.
Primer podeu escoltar la gravación “T. y nos fugamos“ tocada a l“Auditori MACBA al 2008 pel septet de l“OBC.
Després podeu escoltar la gravació electroacústica de la mateixa obra i una variació.
Mostra d'àudio : (2255 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (737 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (2008 kb.) descarregar
35De la Foscor a la Llum
(2007)
2’
16”
Formació : Orquestra simfònica
Estrena : 2007
Estrenada a la Banda Municipal de Barcelona
Domènec González de la Rubia (Director)
Posteriorment es va realitzar una gravació de 'De la Foscor a la Llum' al 2011.
Orquestra de Còrdoba
Director: Joan Lluís Moraleda
Estrenada a la Banda Municipal de Barcelona
Domènec González de la Rubia (Director)
Posteriorment es va realitzar una gravació de 'De la Foscor a la Llum' al 2011.
Orquestra de Còrdoba
Director: Joan Lluís Moraleda
Mostra d'àudio : (609 kb.) descarregar
34Für Friedel
(2007)
vlc., pno.
Formació : Duet
Estrena : 2008
Esglèssia Evangèlica Alemana, Barcelona
Maria Eckart, Violonchel
Edmundo Eckart, Piano
Esglèssia Evangèlica Alemana, Barcelona
Maria Eckart, Violonchel
Edmundo Eckart, Piano
Mostra d'àudio : (7164 kb.) descarregar
33Meditació
(2006)
9’
21”
vl., vlc., pno.
Formació : Trio amb piano
Estrena : Auditori Frederic Mompou SGAE (Barcelona), 2006
Trio Brower
Trio Brower
Mostra d'àudio : (8771 kb.) descarregar
32CUM SPIRITU (1.- Largo. Allegro molto 2.- Adagio 3.- Allegro)
(2005)
27’
77”
Formació : Orquestra simfònica
Editorial : Edicions Albert Moraleda
Estrena : Orquesta de Córdoba
La Orquesta de Córdoba és un Consorci, creat el 1992, entre la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de la ciutat. Des d'aleshores ha ofert ja més d'un miler de concerts en escenaris diversos.
L'Orquestra de Còrdova és membre de l'Associació Espanyola d'Orquestres Simfòniques (AEOS) i, el 1999, va ser nominada per la Societat General d'Autors (SGAE) i l'Associació d'Intèrprets i Executants (AIE) com 'Millor Artista Clàssic' conjunt a Victòria dels Àngels i l'Orquestra Simfònica de Barcelona-al Premi de la Música. En l'edició de l'any 2003, l'Acadèmia de la Música va tornar a nominar-al costat de Plácido Domingo i Jesús López Cobos-a l'Orquestra de Còrdova per la seva CD dels dos Concerts Triples, de Leo Brouwer i Tomás Marco, com a millor disc de música clàssica.
La Orquesta de Córdoba és un Consorci, creat el 1992, entre la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de la ciutat. Des d'aleshores ha ofert ja més d'un miler de concerts en escenaris diversos.
L'Orquestra de Còrdova és membre de l'Associació Espanyola d'Orquestres Simfòniques (AEOS) i, el 1999, va ser nominada per la Societat General d'Autors (SGAE) i l'Associació d'Intèrprets i Executants (AIE) com 'Millor Artista Clàssic' conjunt a Victòria dels Àngels i l'Orquestra Simfònica de Barcelona-al Premi de la Música. En l'edició de l'any 2003, l'Acadèmia de la Música va tornar a nominar-al costat de Plácido Domingo i Jesús López Cobos-a l'Orquestra de Còrdova per la seva CD dels dos Concerts Triples, de Leo Brouwer i Tomás Marco, com a millor disc de música clàssica.
Comentaris : Cum Spiritu (poema sinfònic)
Després d’una introducció es presenta el tema del Esperit d’un caràcter vigorós. Es refereix al Esperit Sant que va baixar sobre els apòstols el dia de la Pentecosta i els va
omplir de saviesa, fortalesa i amor de Deu. D’aquesta manera van parlar en diferentes llengues , convertint mes de tres mil persones a la fe, el primer día. Segueix així mateix un tema “cantabile” i després un desenvolupament del tema del Esperit. A continuación sentirem un “Adagio espresivo” que ens vol fer pensar en la caritat (Amor a Deu i al proïsme). Tot aixó enllaça amb nous aspectes del tema principal per finalitzar així l’obre.
A continuació podeu escoltar els 3 moviments de “CUM SPIRITU”; 1.- Largo. Allegro molto (11"24"") 2.- Adagio (7"38"") i 3.- Allegro (9"15"").
Després d’una introducció es presenta el tema del Esperit d’un caràcter vigorós. Es refereix al Esperit Sant que va baixar sobre els apòstols el dia de la Pentecosta i els va
omplir de saviesa, fortalesa i amor de Deu. D’aquesta manera van parlar en diferentes llengues , convertint mes de tres mil persones a la fe, el primer día. Segueix així mateix un tema “cantabile” i després un desenvolupament del tema del Esperit. A continuación sentirem un “Adagio espresivo” que ens vol fer pensar en la caritat (Amor a Deu i al proïsme). Tot aixó enllaça amb nous aspectes del tema principal per finalitzar així l’obre.
A continuació podeu escoltar els 3 moviments de “CUM SPIRITU”; 1.- Largo. Allegro molto (11"24"") 2.- Adagio (7"38"") i 3.- Allegro (9"15"").
Mostra d'àudio : (10671 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (7124 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (8632 kb.) descarregar
31Danza Bohemia
(2005)
3’
24”
vl., cl.sib, pno.
Formació : Trio amb piano
Mostra d'àudio : (3188 kb.) descarregar
30Al-y-sch
(2000)
2 mar., vibr., timp., 2 perc.
Formació : Quartet
Comentaris : de percussió
29Cant Espitritual
(2000)
mezzo., pno.
Formació : Lied
Estrena : Auditori F. Mompou, SGAE (Barcelona), 2006
Comentaris : Lletra Joan Maragall - Traduit a l“ alemany
La veu de la soprano també pot ser interpretada per un tenor.
Va ser estrenat amb quartet de corda a St. Peter“s Kirche, Viena (AUSTRIA) el 2015.
Loreta Bartkeviciute, soprano
Quartetto della Croce Vienna
https://www.youtube.com/watch?v=RTlgfLiJ2sI
La veu de la soprano també pot ser interpretada per un tenor.
Va ser estrenat amb quartet de corda a St. Peter“s Kirche, Viena (AUSTRIA) el 2015.
Loreta Bartkeviciute, soprano
Quartetto della Croce Vienna
https://www.youtube.com/watch?v=RTlgfLiJ2sI
Mostra d'àudio : (7975 kb.) descarregar
28CANTORATA (1.- Vaterunser 2.- Ave Maria and 3.- Gloria Patri)
(1999)
33’
23”
sopr., coro, orquestra
Formació : Orquestra simfònica i solista
Estrena : Joan Lluis Moraleda (director d’orquestra)
JOAN LLUÍS MORALEDA I PERXACHS, (1943), es un valor molt representatiu de la generació de la mitja edat en el mon de la musica a Catalunya. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. Obtingué els Premis d’Honor d’Oboè i també els Premis d’Honor i l’Extraordinari de Composició, a l’esmentat Centre.
Membre de l’Orquestra de la Ciutat de Barcelona com a Oboista fins 1980, amplià estudis d’oboè, composició i direcció d’Orquestra a França amb T. Aubin i P Pierlot. Posteriorment, amb A. Ros Marbà.
Compositor guardonat repetidament en diferents concursos de música per a Cobla, i obert també a tota mena d’inquietuds musicals, està també en possessió del premi de l’Obra del Ballet Popular i del Premi 'Agustí Borgunyó' , per el conjunt de la seva aportació en aquest terreny.
Estret col·laborador del desaparegut Ernest Lluch, varen formar equip conjuntament per tal de reposar els anys 1997 i 2000, les oblidades operes Catalanes 'Il Telemaco nel.l’isola di Calipso' de F. Sor i 'Tassarba' de E. Morera.
Com a director de musica contemporània, te en el seu haver realitzacions importants: Les Noces, de I. Strawinsky, Le Marteau sans maître de P. Boulez , Pierrot Lunaire, de A. Schoenberg, Concert per a violí piano de A. Berg, entre d’altres, aquí a Barcelona.
Principal director convidat de la Filharmonia Mieczyslawa Karlowicza de Sttetin (Polonia) durant deu anys. Actualment, ocupa el lloc de director de la COBLA SIMFÒNICA DE CATALUNYA, ambiciós projecte que encapçala el mestre A. Ros Marbà.
Actualment treballa en l’equip directiu de la Banda Municipal de Barcelona.
Orquesta de Córdoba
La Orquesta de Córdoba és un Consorci, creat el 1992, entre la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de la ciutat. Des d'aleshores ha ofert ja més d'un miler de concerts en escenaris diversos.
L'Orquestra de Còrdova és membre de l'Associació Espanyola d'Orquestres Simfòniques (AEOS) i, el 1999, va ser nominada per la Societat General d'Autors (SGAE) i l'Associació d'Intèrprets i Executants (AIE) com 'Millor Artista Clàssic' conjunt a Victòria dels Àngels i l'Orquestra Simfònica de Barcelona-al Premi de la Música. En l'edició de l'any 2003, l'Acadèmia de la Música va tornar a nominar-al costat de Plácido Domingo i Jesús López Cobos-a l'Orquestra de Còrdova per la seva CD dels dos Concerts Triples, de Leo Brouwer i Tomás Marco, com a millor disc de música clàssica.
JOAN LLUÍS MORALEDA I PERXACHS, (1943), es un valor molt representatiu de la generació de la mitja edat en el mon de la musica a Catalunya. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. Obtingué els Premis d’Honor d’Oboè i també els Premis d’Honor i l’Extraordinari de Composició, a l’esmentat Centre.
Membre de l’Orquestra de la Ciutat de Barcelona com a Oboista fins 1980, amplià estudis d’oboè, composició i direcció d’Orquestra a França amb T. Aubin i P Pierlot. Posteriorment, amb A. Ros Marbà.
Compositor guardonat repetidament en diferents concursos de música per a Cobla, i obert també a tota mena d’inquietuds musicals, està també en possessió del premi de l’Obra del Ballet Popular i del Premi 'Agustí Borgunyó' , per el conjunt de la seva aportació en aquest terreny.
Estret col·laborador del desaparegut Ernest Lluch, varen formar equip conjuntament per tal de reposar els anys 1997 i 2000, les oblidades operes Catalanes 'Il Telemaco nel.l’isola di Calipso' de F. Sor i 'Tassarba' de E. Morera.
Com a director de musica contemporània, te en el seu haver realitzacions importants: Les Noces, de I. Strawinsky, Le Marteau sans maître de P. Boulez , Pierrot Lunaire, de A. Schoenberg, Concert per a violí piano de A. Berg, entre d’altres, aquí a Barcelona.
Principal director convidat de la Filharmonia Mieczyslawa Karlowicza de Sttetin (Polonia) durant deu anys. Actualment, ocupa el lloc de director de la COBLA SIMFÒNICA DE CATALUNYA, ambiciós projecte que encapçala el mestre A. Ros Marbà.
Actualment treballa en l’equip directiu de la Banda Municipal de Barcelona.
Orquesta de Córdoba
La Orquesta de Córdoba és un Consorci, creat el 1992, entre la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de la ciutat. Des d'aleshores ha ofert ja més d'un miler de concerts en escenaris diversos.
L'Orquestra de Còrdova és membre de l'Associació Espanyola d'Orquestres Simfòniques (AEOS) i, el 1999, va ser nominada per la Societat General d'Autors (SGAE) i l'Associació d'Intèrprets i Executants (AIE) com 'Millor Artista Clàssic' conjunt a Victòria dels Àngels i l'Orquestra Simfònica de Barcelona-al Premi de la Música. En l'edició de l'any 2003, l'Acadèmia de la Música va tornar a nominar-al costat de Plácido Domingo i Jesús López Cobos-a l'Orquestra de Còrdova per la seva CD dels dos Concerts Triples, de Leo Brouwer i Tomás Marco, com a millor disc de música clàssica.
Comentaris : Cantorata (Ha estat interpretada en alemany però hi ha una versió en "català")
Es una cantata per a soprà, cor mixte i orquestra en la que apareixen tres oracions: Parenostre, Avemaría i Gloria Patri.
Deprés d’una introducció orquestral el cor “a capella” comença el Parenostre amb participacio de l’orquestra.Ve després un interludi mes aviat cambristic que dona pas a la part final de l’oració (i teu es el regne, el poder i la gloria per sempre señor, Amen). Segueix l’Avemaria per a soprà solista i orquestra. Per finalitzar escoltarem el Gloria Patri per a cor mixte i orquestra després d’una introducció orquestral i seguit d’un interludi que ho separa de la secció final (sicut erat in principio et nunc et Semper et in saecula saeculorum amen).
A continuació podeu escoltar els 3 moviments de “Cantorata”; 1.- Vaterunser (Pare nostre)(12“), 2.- Ave Maria (6“12““) i 3.- Gloria Patri (15“11““)
Es una cantata per a soprà, cor mixte i orquestra en la que apareixen tres oracions: Parenostre, Avemaría i Gloria Patri.
Deprés d’una introducció orquestral el cor “a capella” comença el Parenostre amb participacio de l’orquestra.Ve després un interludi mes aviat cambristic que dona pas a la part final de l’oració (i teu es el regne, el poder i la gloria per sempre señor, Amen). Segueix l’Avemaria per a soprà solista i orquestra. Per finalitzar escoltarem el Gloria Patri per a cor mixte i orquestra després d’una introducció orquestral i seguit d’un interludi que ho separa de la secció final (sicut erat in principio et nunc et Semper et in saecula saeculorum amen).
A continuació podeu escoltar els 3 moviments de “Cantorata”; 1.- Vaterunser (Pare nostre)(12“), 2.- Ave Maria (6“12““) i 3.- Gloria Patri (15“11““)
Mostra d'àudio : (11264 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (11264 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (5836 kb.) descarregar
27Concierto para violoncelo y orquesta
(1998)
violoncel
Formació : Orquestra simfònica i solista
26Variacions sobre un tema digital
(1995)
29’
30”
vlc., pno.
Formació : Duet
Estrena : Auditori Caja Madrid (Barcelona)
Christian Florea, violonchel
Dana Ciccarlia, piano
Christian Florea, violonchel
Dana Ciccarlia, piano
Comentaris : En 1999 es va fer una gravació amb el segell de ARS HARMONICA a l“Auditori de Capellades.
Christina Florea, violonchel
Alan Branch, piano
Christina Florea, violonchel
Alan Branch, piano
Mostra d'àudio : (875 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (385 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (339 kb.) descarregar
25Wacht auf.
(1993)
sopr., pno.
Formació : Lied
Estrena : Estrena a la Parròquia Alemana Sant Albertus Magnus, Barcelona
Griselda Roman, soprà
Alex Jordi, piano
Griselda Roman, soprà
Alex Jordi, piano
24Anastasis (poema simfònic)
(1992)
31’
1860”
Formació : Orquestra simfònica
Estrena : Estrena i Gravació de disc
Sala Mare, Chisinav (República de Moldovia), 1992
Orquestra Sinfònica de la Radio RTV de Moldova
Christian Florea, director
Sala Mare, Chisinav (República de Moldovia), 1992
Orquestra Sinfònica de la Radio RTV de Moldova
Christian Florea, director
Comentaris : Anastasis
Después de la obra para orquesta “Systaurosis” cuyo significado es “Acompañamos a Cristo en el camino de la cruz”, he querido escribir una obra de carácter optimista.
“Anastasis” se refiere a la resurrección de Cristo y a la idea de que nuestra salvación se ha de producir por el amor de Dios hacia nosotros.
Dentro de la libertad compositiva propia del poema sinfónico, se puede apreciar la forma de sonata con exposición de temas principales seguida de varios desarrollos de los mismos. Íntimamente enlazado aparece un tema lento de forma ABCA que desemboca de nuevo en posteriores desarrollos de los temas del principio.
Finaliza la obra con una coda, fruto de la elaboración de una consecuencia temática de los primeros desarrollos, que conduce a un acorde final a tutti en mi mayor.
Después de la obra para orquesta “Systaurosis” cuyo significado es “Acompañamos a Cristo en el camino de la cruz”, he querido escribir una obra de carácter optimista.
“Anastasis” se refiere a la resurrección de Cristo y a la idea de que nuestra salvación se ha de producir por el amor de Dios hacia nosotros.
Dentro de la libertad compositiva propia del poema sinfónico, se puede apreciar la forma de sonata con exposición de temas principales seguida de varios desarrollos de los mismos. Íntimamente enlazado aparece un tema lento de forma ABCA que desemboca de nuevo en posteriores desarrollos de los temas del principio.
Finaliza la obra con una coda, fruto de la elaboración de una consecuencia temática de los primeros desarrollos, que conduce a un acorde final a tutti en mi mayor.
Mostra d'àudio : (480 kb.) descarregar
23Advent
(1990)
2 trpta., 2 tbn., tba.
Formació : Quintet de metall
Estrena : Auditori de Barcelona, 2005
Solistes OBC
Solistes OBC
Mostra d'àudio : (4553 kb.) descarregar
22Vom Himmel Hoch
(1989)
trpta., vlc., pno.
Formació : Trio
Estrena : Parròquia alemana Sant Albertus Magnus, Barcelona, 1985
Mostra d'àudio : (1971 kb.) descarregar
19Variations set sobre un tema de Stamitz
(1988)
10’
Formació : Orquestra de corda
Estrena : Auditori Escola Virtelia, Barcelona
Orquestra Sinfònica Virtélia
Francesc Llongueras, director
Orquestra Sinfònica Virtélia
Francesc Llongueras, director
Comentaris : Existeix una versió per a cuartet de corda.
Mostra d'àudio : (602 kb.) descarregar
15Systaurosis
(1985)
2’
16”
arp., 3 perc.
Formació : Orquestra simfònica
Estrena : 1988
Estrenada al Palau de Música de Barcelona per la Banda Municipal de J.Ll.Moraleda
Estrenada al Palau de Música de Barcelona per la Banda Municipal de J.Ll.Moraleda
Comentaris : Hi ha una adaptació per la Banda Municipal de Barcelona
Mostra d'àudio : (1082 kb.) descarregar
14Wir Glauben An Gott Den Vater
(1985)
cor
Formació : Cor mixte
Estrena : Estrena a la parròquia alemana de Barcelona
13Preludi i fuga catalana
(1984)
5’
ob., cl.sib, fg.
Formació : Trio de corda
Estrena : Estrena Valldoreix
Trio de Canyes de Barcelona
Trio de Canyes de Barcelona
Mostra d'àudio : (667 kb.) descarregar
12Vaterunser (Parenostre)
(1984)
33’
2005”
sopr., coro, fl., trpa., vlc., org.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Estrena : Estrena a la Parròquia de San Albert Magne a Barcelona
Mostra d'àudio : (770 kb.) descarregar
11Coral fuga i postludi
(1983)
6’
22”
2 trpta., trpa., tbn., tba.
Formació : Quintet de metall
Comentaris : A continuació podeu escoltar els 3 moviments de “CORAL, FUGA i POSTLUDI”;
1.- Coral (1’11’’) 2.- Fuga (2’58’’) i 3.- Postludi (2’53’’).
1.- Coral (1’11’’) 2.- Fuga (2’58’’) i 3.- Postludi (2’53’’).
Mostra d'àudio : (1116 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (2797 kb.) descarregar
Mostra d'àudio : (2704 kb.) descarregar
09Andantino per a sextet de corda
(1982)
10’
10”
Formació : Quartet de corda
Estrena : Auditori Felip Mompou SGAE, Barcelona
Sexteto OBC
Sexteto OBC
Mostra d'àudio : (4935 kb.) descarregar
08Danza del N.E.
(1981)
3’
20”
fl., vlc., pno.
Formació : Trio
Estrena : Estrena a Sant Cugat
Trio Harmonix
Trio Harmonix
Mostra d'àudio : (465 kb.) descarregar
07Moviment per a corda
(1981)
Formació : Orquestra de corda
Editorial : clivis - www.clivis.cat
Estrena : Orquesta de cámara del Palau de Música Catalana, Barcelona
Gonzalo Comelles, director
Gonzalo Comelles, director
06Cuartet de corda
(1981)
9 min’
31”
Formació : Quartet de corda
Editorial : clivis - www.clivis.cat
Estrena : Mèxic
Mostra d'àudio : (8936 kb.) descarregar
05Romanza
(1981)
fl., pno.
Formació : Duet
Estrena : Estrena al Conservatori del Lliceu a Barcelona
03Mahler's traum
(1980)
fl., arp.
Formació : Duet
Estrena : 2006 Estrena
Magdalena Martínez (Flauta travessera)
Magdalena Barrera (Arpa)
Magdalena Martínez (Flauta travessera)
Magdalena Barrera (Arpa)
Comentaris : Existeix una versió simplificada per flauta i piano.
Mostra d'àudio : (6068 kb.) descarregar
01Beatus Ille
(1963)
5’
40”
Formació : Orquestra simfònica
Editorial : Catalana d'Edicions Musicals
Estrena : Palau de la Música, Barcelona, 1986
Orquestra Ciutat de Barcelona
Alexander Myrat, director
Orquestra Ciutat de Barcelona
Alexander Myrat, director
Comentaris : “Beauts Ille“ és un poema sinfònic sobre l“Épodo“ d“Horaci que declara “Beneït aquell que treballa la terra“.
Aquesta obra es va compasar l’any 1963. Des d’un punt de vista formal, es tracta d’un poema sinfònic. Vaig voler plasmar musicalment el conegut “Épodo” d’Horaci “Beatus Ille” que és l’arquetip d’alabança que han fet tots els poetes de tots els temps a la vida a la terra, fugint de la tensió i de les turbulències de la ciutat.
Horaci canta les virtuts del pagès, que té la aventura de poder treballar la seva terra, les seves propietats, lliures d’usura.
Al llarg de la seva obra destaca la presència d’un tema de dotze notes, com si es tractés ‘una sèrie, que reb un tractament tonal. Soviet apareéis en forma de “cánon”, volent simbolitzar les lleis que governen la vida a la ciutat.
L’obra es divideix en cinc parts unides entre si mateixes. Después d’una breu introducció es presenten els temes principals. S’instaura una secuència més agitada (allegro) amb moments de tensió que, después d’arribar a un clímax, concudeix a un període de calma (molto lento). És llavors quan s’insinua el tema de la felicitat a la terra mitjançant trompes que segueixen de violonchels.
Una nova secció (animato) de caràcter més lleuger, amb intervenicons solistes de violí I violonchel, ens donen la nota d’optimisme; però aviat torna a aparèixer el cánon d’una forma combinada amb els altres temes (adagio expressivo) que es va desenvolupant.
Per acabar desemboca definitivament amb l’”andante” que finalitza la obra amb el lema de “la felicitat a la terra”.
Aquesta obra es va compasar l’any 1963. Des d’un punt de vista formal, es tracta d’un poema sinfònic. Vaig voler plasmar musicalment el conegut “Épodo” d’Horaci “Beatus Ille” que és l’arquetip d’alabança que han fet tots els poetes de tots els temps a la vida a la terra, fugint de la tensió i de les turbulències de la ciutat.
Horaci canta les virtuts del pagès, que té la aventura de poder treballar la seva terra, les seves propietats, lliures d’usura.
Al llarg de la seva obra destaca la presència d’un tema de dotze notes, com si es tractés ‘una sèrie, que reb un tractament tonal. Soviet apareéis en forma de “cánon”, volent simbolitzar les lleis que governen la vida a la ciutat.
L’obra es divideix en cinc parts unides entre si mateixes. Después d’una breu introducció es presenten els temes principals. S’instaura una secuència més agitada (allegro) amb moments de tensió que, después d’arribar a un clímax, concudeix a un període de calma (molto lento). És llavors quan s’insinua el tema de la felicitat a la terra mitjançant trompes que segueixen de violonchels.
Una nova secció (animato) de caràcter més lleuger, amb intervenicons solistes de violí I violonchel, ens donen la nota d’optimisme; però aviat torna a aparèixer el cánon d’una forma combinada amb els altres temes (adagio expressivo) que es va desenvolupant.
Per acabar desemboca definitivament amb l’”andante” que finalitza la obra amb el lema de “la felicitat a la terra”.
Mostra d'àudio : (625 kb.) descarregar