El meu catàleg compositiu es versàtil i està format per obres de molt diferent motivació . Unes en un llentguatge més o menys relacionat en la tradició histórica i que anomeno música pura. Altres amb una temática inspirada en temes socials, altres de carácter contemplatiu i per fi un apartat d´inspiració pedagógica. En la present relació he anat col.locant cada partitura a l´apartat corresponen. Segons la seva intencionalitat i tipus d´escriptura.

Així, pel que fa a música pura – sempre he tingut un compromís amb la tradició histórica – hi ha un bon nombre d´obres ja desde l´inici de la meva carrera compositiva: destaco el 'Concert per a violí i orquestra', 'Concerto grosso', 'Sonata in cinque tempi' per a violí, 'Sonata a la memoria de Pau Casals' per a violoncel, 'Divertimento 2002', Quartet de corda 'Remembrances', 'Sonata per a viola', 'Concert per a piano i orquestra', 'Duo-Sonata' per a violí i piano, 'Sonata per a trompeta', 'Impromptu-Fantasia' per a orgue, 'Trio Le Matin' per a piano violí i violoncel i un bon nombre d´altres partitures que es reparteixen en diferents gèneres.

Molt particulars son els dos apartats que segueixen. Mentre a l´anterior sempre hi ha un control estructural, de forma, d´unitat, de lógica discursiva etc. en els dos que esmentarè entrem en un camp d´absoluta llibertat expressiva i cada obra será fruit de l´imaginació i de diferents impulsos interiors. Només i cap la coherencia expressiva.

El primer apartat està integrat per obres sobre la violència humana en tots els àmbits . A modo de exemple haig d´esmentar en primer lloc 'Seqüencies sobre una mort' de l´any 1970, obra que obriria aquest apartat. Tot seguit vindría 'Anna Frank, un símbol' (1971) per a cordes a la que segueixen dues obres per a gran orquestra: el poema dramàtic 'Ybris' (paraula grega que fa referencia a la violència) i la recent 'Natura-Contranatura'. Aquestes dues partitures d´una estètica que es pot considerar expresionista tenen la particularitat d´un clima canviant centrat en la prepotencia i duresa de l´irracionalitat humana. La prepotencia i la conformació.

El segón apartat es en canvi, com una lliberació . Una evasió de la realitat que amb trasllada a la contemplació d´un mon ideal. Un mon lliure de la brutalitat humana i que em permet explorar espais oberts sigui la natura amb els seus fenomens naturals, el recreament d´un concepte científic o simplemente viatjar en un espai obert. La primera obra d´aquest gènere es 'Vers l´infinit' (1982-83), un poema simfònic inspirat en la poesía 'l´infinito' de Giacomo Leopardi. 'Formes per a una exposició' seria un´altra partitura que m´obriría l´imaginació; en aquesta obra feta amb la col.laboració del meu amic Jorge Wagensberg es descriuen vuit de les formes més freqüents de la natura, cadasquna d´elles ocupan un moviment. 'Llegenda' per viola o violi sol també ens trasllada en un espai gairebé metafísic així com també 'Iscor' per a violí i viola, pregaria d´origen hebreu que fa referencia als essers estimats ja lluny d´aquest món. Una obra recent d´aquest apartat es 'Eco i ressò' per a piano que es desenvolupa en un espai imaginari.

El darrer apartat comprén partitures d´inspiració o intencionalitat pedagógica . Ja de sempre i degut a la meva vinculació amb el violí he trobat una font d´inspiració sigui en els inumerables exercicis de técnica que en els estudis progresius escrits per Kreutzer, Rode, Fiorillo, Mazas, Dont etc. De manera inconscient apareixen motius o alusions en moltes de les meves obres sigui de música pura que en les dels altres dos apartats. Però en aquest darrer, que divideixo en dos blocs, es quan aquest material es fa evident.
Així, en el primer grup d´inspiració pedagógica pertany l´obra 'Dos moviments' per quartet u orquestra de corda en el que el segon moviment 'Allegro-Studio' està directament inspirat en els exercicis de mecanisme i técnica d´arc del tan conegut violinista xec Otokar Sevcik. Com es sabut, Sevcik va ser el pedagog que més formules i exercicis va aportar a la técnica del violí. També a aquest grup pertany 'Perpetuum mobile' per a violí i piano, 'Tremolo' per a clarinet 'Souvenir' per a viola i els 'Etüden nach Kreutzer' per a quartet de corda i recentment 'Il Diavolo' per a violí i piano basat en el capricci n13 de Paganini conegut com 'la risata del diavolo'.

Un darrer grup el formen obres d´intencionalitat pedagógica que es molt diferent de les obres del grup esmentat . Intencionalitat pedagógica es tot un´altre questiò. Durant anys vaig ser professor de violí. El meu contacte amb joves violinistes en plena formació em va portar a una immersió pedagógica molt intensa. I de aquí la decisió d´escriure obres d´un cert grau virtuosistic que a més d´un interés musical fossin sobre tot d´ interés pedagògic. I va ser així com poc a poc vaig anar inventant noves fòrmules basades en una escriptura que facilités l´execució. Es a dir, aconseguir d´un passatge complicat-intrincat el mateix efecte a base d´una escriptura el més simplificada possible. Que produeixi un efecte virtuosístic utilitzant el que jo anomeno 'técnica natural'. El violinista Emilio Moreno en el seu assaig sobre la meva aportació al violí español del segle XX comenta quan fa l´anàlisi de 'Sonatina' per a violí sol: '…es una obra eminentment violinística per la perfecte adecuació dels mitjans tècnics a la voluntat expressiva. De la manera més natural i espontània possible Cervelló crea un miratge tècnic que l´estudiant avançat agraeix, inventant unes peçes de caire virtuosístic, brillantor i una ben estudiada proporció dels recursos, per produir un efecte més 'difícil' del que es en realitat'.
Ja a l´any 1991 vaig compondre una obra concebuda i destinada al progrès dels estudiants pel que fa a la técnica de l´arc. Eren els 'Cinc cops d´arc fonamentals' extrets del mètode de violí sobre técnica d´arc creat pel pedagòg francés Georges Catherine. Els cinc cops d´arc son els següents: 'gran détaché sec', 'martellé', 'détaché soutenu ou chantant', 'détaché vif' i 'sautillé'. L´obra està escrita per orquestra de corda i va destinada a estudiants de grau mitjà. Aquesta partitura figura en el pla d´estudis de diferents conservatoris. I cal dir també que es una obra que ha sigut executada com a peça de concert. Desprès d´aquesta primera aportació anirien apareixen obres ja de concert. La primera d´elles va ser 'Concertino per a violí i cordes' escrita l´any 1993 seguida dels '4 Capricci' per a violí sol, els 'Divertimenti' I i II per a dos violins, 'Grazyna' per a violí sol i 'Entre deux' per a viola i violoncel.