Maria Rosa
Ribas Monné
Maria Rosa, Ribas Monné
CRÍTICAS
RADIO NACIONAL DE ESPAÑA. CLUB POLÍMNIA. 14-6-1986
ACTA ANGELICA
'Finestra' de M. Rosa Ribas con poesía de Màrius Torres, ofrece una delicada linea melódica que fue muy bien respirada por Àngels Miró –chi respirare sa cantare- quedando enseguida prendido el público en las volutas de aquella música, óptimamente construida, produciendose al final, con aquel bonito efecto de suspensión tonal una gran ovación. El talento y sensibilidad de la compositora volvierona ponerse de manifiesto en 'Ara que em torna el foc de viure...' con texto del mismo poeta, otra breve cápsula de belleza que Àngels defendió con las mismas armas que la precedente...'
'...Una última propina, a petición del Sr. Lluch, fue la 'Cançò a Mahalta' de M. Rosa Ribas con texto también de Màrius Torres. Obra fresca y perfumada, de osada, nada. Ambas artistas la bordaron, y el gallinero volvió a responder con estruendo. Un exitazo.' (M. Cervelló)

RADIO NACIONAL DE ESPAÑA. CLUB POLÍMNIA. 3-10-1987
ARRIBA EL TELÓN.
' Abria el fuego 'Cançó a Mahalta', obra, al igual que las que seguirían, del binomio Torres-Ribas. Bella música, que no difícil, cantada con una exquisita sensibilidad por la soprano M.Àngels Miró,. No se respetó la ley del silencio de los ciclos y los primeros aplausos crepitaron, felices. Preciosamente preludiada, 'Finestra' supuso ulteriores lauros para la intérprete vocal y la compositora-pianista. Dicción cuidada y admirable flotación de la voz de la Miró, que volvió a encantarnos con 'Ara que em torna el foc de viure...', pieza más expansiva desde un punto de vista vocal y exaltante en su desbordado lirismo. La perfecta compenetración entre ambas artista hizo maravillas y el broche a este primer tranco del programa fue una cerrada y merecida ovación.' 'Concluía la 1ª parte del recital con un breve ciclo Brahms ¨('Mädchenlied', 'Wie melodien zieht es mir' y 'Meineliebe ist grün')....Acompañamiento sensacional de M. Rosa Ribas que contribuyó a crear esa Gemütlichkeit tan necesaria en este tipo de repertorio'.
(Referent a 'Come Scoglio' de W.A.Mozart). 'Admirable las matizaciones y los contrastes, las facultades y el buen gusto de la Miró, unidas a la estupenda prestación pianística de M.Rosa Ribas, nos llevaron al séptimo cielo de los mozartianos al corriente de pago. La rotundidad en ambos extremos de la tesitura añadió, si cabe, más leña al fuego y la ovación fue fragorosísima.' (M. Cervelló)

REVISTA DE SANTS. 10-10-1988
UNA NIT DE SANTS PER EN JOSEP MARÍA.
(Referent a l'estrena de la cançó 'Ales d'anhel' amb música de M.Rosa Ribas i text de M.Antònia Abante, dedicada al tenor Josep Carreras, en motiu de l'homenatge que les entitats dels barris de Sants, Hostafrans i La Bordeta van retre al tenor). 'Val a dir que en aquesta part del recital es produí un moment d'especial atenció quan la soprano M. Àngels Miró, que va ser companya d'estudis d'en Carreras, va cantar la cançó 'Ales d'anhel', 'Homenatge a Josep Carreras', escrita especialment per aquesta ocasió.' (J.P.)

RADIO NACIONAL DE ESPAÑA. CLUB POLÍMNIA. 25-2-1989
MIRONIANA.
'Dos canciones de M. Rosa Ribas componian el siguiente grupo: 'El teu esguard', pieza muy bien escrita de cierta variedad rítmica y con un acompañamiento pianístico de positivo interés, que la propia autora se encargó de resaltar. Uno de los 'clous' de todo el programa y, concretando, de esta primera parte, era la canción 'Ales d'anhel', dedicada a Josep M. Carreras y, al igual que la anterior, con texto de M. Antónia Abante y música de M. Rosa Ribas, que se habia estrenado en aquel acto de homenaje celebrado en el barrio de Sants, y que ahora iban a reproducir entre nosotros las tres interpretes que entonces lo dieran a conocer (M. Àngels Miró, soprano, Montserrat Biosca, violoncelo y M. Rosa Ribas, piano). Hubo emoción en el tratamiento y la colaboración de Montserrat Biosca añadió 'pathos' a la emocionante ocasión. La canción fue escuchada con reverencia y aplaudida con fervor'. (M. Cervelló).

DIARI EL PERIÓDICO. 7-11-1989
SOLO ANTE EL PELIGRO.
(Referent al concert del pianista Josep M. Escribano al Centre Cultural de La Caixa de Barcelona). 'Moira' de M. Rosa Ribas, abría la programación de manera imaginativa y brillante….' 'Para la música, el piano és una referencia obligada. La mayoria de los compositores lo tocan y escriben para este instrumento. Componer una pieza para piano podria ser equivalente, dentro del campo de la creación poética, a escribir un soneto, por ejemplo. La obra para piano indica la calidad de cada autor, y de esta manera, toma el pulso a la creatividad del grupo….' (Luis Polanco)

RADIO NACIONAL DE ESPAÑA. CLUB POLÍMNIA. 22-2-1992
MIRONIANA
(Referent al lied 'Ich liebe dich' de L. Van Beethoven). '....al contribuir el eficaz pianismo de la Ribas a la eurítmia total de la página, quedó ésta admirablemente perfilada, sonando en la sala, los primeros cálidos aplausos'.
(Referent a 'Amor y odio' i 'El Majo discreto' de E. Granados) 'M. Àngels Miró recibió una gran ovación, que compartió con la excelente pianista que la arropaba'.
(Referent al lied 'Morgen' de R. Strauss) 'Estupenda la introducción pianística de M. Rosa Ribas, el ataque en pianísimo de la soprano ya nos anunció que aquello iba en serio'.
(Referent al lied 'Die Melodie' de J. Brahms) 'Tanto M.Àngels Miró como la Ribas recamaron oro puro en esta pieza, broche de oro de una velada realmente soberbia. Gran ovación y dos salidas a furor di popolo'.

REVISTA MUSICAL CATALANA. FEBRER 1993
VETLLADA CONTEMPORÀNIA EN RECORD DE MÀRIUS TORRES.
( Concert interpretat pel Quartet Sonor, al Conservatori Superior Municial de Música de Barcelona). 'Tal com diu el subtítol del concert, el centre del programa el configurava l'estrena de 'Dolç Àngel de la Mort' de la compositora catalana M. Rosa Ribas. Volia ser un homenatge recordatori de la prematura mort, als 32 anys, d'un dels poetes més sensibles de la primera meitat del nostre segle: Màrius Torres.
Una de les primeres sorpreses, doncs, que oferí el concert va ser precisament la música de M. Rosa Ribas. Si fins ara (i com ella mateixa reconeix) s'havia inscrit en els límits de la música lúdica, amb elements conservadors que la situaven entre la tradició i la modernitat, a 'Dolç Àngel de la Mort' (títol d'un poema de Màrius Torres, escrit a les acaballes de la seva vida), la compositora ens sorprèn amb un tractament musical del llenguatge amb moments quasi avantguardistes, moderns, i, per tant, molt més interessant'. (Carles Lobo)

DIARI AVUI. 2-11-1993
GRANETS DE SORRA.
(Referent al concert del Grup Manón al Centre Cultural de La caixa de Barcelona). 'El quartet 'Sensus' de M. Rosa Ribas, és una obra encàrrec per l'ACC i marca un gran contrast amb l'anterior. Està concebuda com un enfilall d'estances i desenvolupa amb molta lògica els seus materials amb una explotació equitativa de melodía, harmonía i ritme, Té una escriptura nítida que integra perfectament el clarinet i el piano amb les cordes'. (X. Casanovas-Danès)

DIARI AVUI. 22-2-1994 CLÀSSICA
EN BONA COMPANYIA.
(Referent al concert del percussionista Xavier Joaquin i el pianista Jordi Vilaprinyó al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on s'interpretà l'obra 'Dialèctic' per a vibràfon i piano de M. Rosa Ribas). 'Ribas converteix en transparent el procés compositiu, fa palesos des del primer moment els elements que entraran en joc i, més enllà de la bellesa melòdica o uns efectes puntuals, hi és perfectament intel.ligible la progresiva complicació estructural. Música assequible, música comunicativa, en absolut críptica. D'ella, fa dues setmanes, el trío Kadah va estrenar a la mateixa sala una altra peça, l'obra ''Tres-tría' per a piano, flauta i violoncel; una pàgina magnífica per a la flauta, per bé que la formació sigui emprada com un tot orgànic'. (Xavier Casanovas-Danès)

REVISTA MUSICAL CATALANA. MAIG 1997
PANORAMA. MUSIC OF CATALUNYA.
(Referent a l'estrena de l'obra per a cor mixte 'Venedor d'amor' de M. Rosa Ribas amb text del poeta Joan Salvat Papasseit per la Choral Society de San Antonio (Texas). 'El passat més d'octubre, en unes jornades a S. Antonio (Texas) dedicades a la música de Catalunya (Music of Catalunya), la Choral Society d'aquella ciutat, estrenà una obra coral de la compositora catalana M. Rosa Ribas sobre la poesía 'Venedor d'amor' der J. Salvat Papasseit. La composició rebé unes crítiques excel.lents. En un segon concert, realitzat al Museu d'art de San Antonio, es repetiren algunes de les obres corals, i Elisenda Fàbregas interpretà al piano composicions de M. Rosa Ribas i Salvador Brotons. Seguidament, i amb la col.laboració de la flautista Jallon Sterling Parkes, oferiren també una obra de Manuel Oltra i una altra de la mateixa pianista'.

REVISTA MUSICAL CATALANA. DESEMBRE 1997
SECCIÓ DE MÚSICA CATALANA AL CONSERVATORI MUNICIPAL DE BARCELONA.
'Gracies a la idea i als esforços de M. Rosa Ribas, compositora i professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Barcelona, la música pianística dels nostres creadors té un espai exclusiu a la biblioteca d'aquest Centre. Aquesta iniciativa que, indubtablement, contribuirà a la difusió de la producció musical dels compositors catalans, se centra, de moment, en obres de piano, editades o no. La secció anomenada 'Piano Català Contemporàni', s'ha classificat de manera que orienti sobre el nivell tècnic de cada obra tant a estudiants com a professors'.

REVISTA MUSICAL CATALANA. FEBRER 2000
PROFESSIONALITAT BEN ENTESA.
(Referent al concert realitzat per Larry Passin (clarinet) i Emili Brugalla (piano), a la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona, on s'interpretà l'obra 'Tema i variacions' per a clarinet i piano de M. Rosa Ribas). '….És aquí on vam percebre la capacitat traductiva dels intèrprets, per la seva manera de situar davant d'uns textos per extreure'n la seva innegable i diferenciada poesia sonora, la qual anava des del curiós 'collage' mozartià de Montsalvatge a les concepcions neoromàntiques de les Sonates de Brotons i Copland, passant per l'interessant 'Tema i variacions' de M. Rosa Ribas i una equilibrada Sonata de R. Alís'. (F. Taverna Bech)

DIARI ÚLTIMA HORA IBIZA. 18-5-2001
(Referent al concert intepretat per la pianista Ludovica Mosca). 'J.S.Bach,Schumann, Gershwin, Chick Corea y la compositora catalana M. Rosa Ribas fueron las etapas del viaje y los diversos puntos de vista desde los que se intentó obtener una imagen del piano como posibilidad creativa'.
'….Del piano romántico saltamos a nuestros dias con el 'Rincontro', obra de M. Rosa Ribas dedicada a la intérprete y que, a pesar de la reciente fecha de composición, baña en una atmósfera expresionista, como la que practicaban los vieneses hacia 1910'. (Pedro E. Echarte)

DIARI LA VANGUARDIA. 18-10-2003
HOMENAJE CON ESPÍRITU.
(Referent a l'homenatge a la pianista Sofia Puche realitzat a l'Auditori de La Pedrera de Barcelona, on M. Rosa Ribas interpretà la seva obra de piano 'Tempo e sentimento.Bach'.)
'….o M. Rosa Ribas, que en buena construcción aportó sus transfiguraciones sobre un tema de Bach, 'Tempo e sentimento. .Bach'. (Jorge de Persia)

REVISTA MUSICAL CATALANA. JUNY 2005
INTERESSANT RECITAL DE SAXOFON I PIANO.
(Referent al concert realitzat per Joan Martí (saxo) i Imma Jorba (piano) a l'Auditori de la SGAE, el 26-4-2005). 'Efectivament, en un clima proper al romanticisme, va interpretar-se en primer lloc una 'Sonata' per a saxòfon i piano de M. Rosa Ribas que, estructurada en tres moviments, exposa interessants contrastos de color entre ambdós instruments'. (F. Taverna Bech)

REVISTA MUSICAL CATALANA. JULIOL 2006
FELIÇ FINAL DE CURS DEL CICLE AVUIMÚSICA.
(Referent al concert realitzat per Saverio Tasca (percussió) i Adriano Ambrosini (piano) a l'Auditori de la SGAE). '….el concert va ésser seguit amb atenció constant per un públic que va aplaudir una obra interessant de M. Rosa Ribas que amb el títol de 'Dialèctic' desenvolupaba una música ben concebuda i no exempta de suggestió en el seu joc de contrastos'. (F. Taverna Bech)

BUTLLETÍ MUNICIPAL DE TEIÀ (Catalunya) Nov-Desembre 2006
'DEL MERCAT AL LICEU!'
El passat 5 de juliol, una bona colla del mercat, animats per la Maria Rosa Ribas, pianista vinculada des de fa molts anys al nostre poble, vàren anar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu. Gaudiren de la representació de la meravellosa òpera de Giacomo Puccini Madama Butterfly, i de la visita del magnífic teatre. Tot plegat una nit inolblidable, plena d'emocions i d'art. Hi volen tornar!

BUTLLETÍ D'INTERNET 6-2-2008
'AHIR, SAXO, POEMES I MOLTES VEUS' (Bruixot 7-2-2008)
Ahir a la Sala Vivaldi vaig conèixer (fisicament, que ja coneixia de la seva existència) un grup de poesia que fa trenta anys que fan recitals. Fa gràcia saber que hi ha gent aficionada a la poesia que és capaç de quedar setmana rere setmana....
I ahir vaig sentir unes peces meravelloses (de la Maria Rosa Ribas) i uns
poemes molt ben recitats, entre altres per la Teresa Serramià i pel 1001ilime (jo vaig fer el que vaig poder).
Tota una nit poetico-musical de les que deixen petja. I perdoneu la carrincloneria (heche). (Xavier Xarles)

BUTLLETÍ DEL BARRI DE SANT ANTONI Març-Abril-Maig 2008
El dimecres 6 de febrer a la Sala Vivaldi s'oferí un concert organitzat per 'Poesia Viva', en el qual es van estrenar 6 peces de saxo i 3 cançons de la compositora M. Rosa Ribas, sòcia de la nostra Associació, amb textos de Mn. Jacint verdaguer i Xavier Bru de Sala. Els intèrprets foren Gerard Bosch, saxofonista, M. Àngels Miró, soprano i la mateixa compositora al piano. Durant el concert s'intercalaren poesies recitades pels mateixos autors dels textos.
L'acte tinguè gran públic i molt d'èxit. La pròxima cita serà a la Casa Elizalde el 10 de març a les 8 del vespre on ens interpretaran un recital de cançons de diverses compositores.

REVISTA MUSICAL CATALANA Febrer del 2011
LES ALES DEL VENT. POESIA DE MÀRIUS TORRES
Com és sabut, el 2010 es va commemorar el centenari del naixement del poeta lleidatà Màrius Torres. Aquesta fita ha atiat una llarga sèrie de manifestacions a redós d'aquesta figura tan exquisida de la lírica catalana.
La compositora Maria Rosa Ribas, una gran admiradora de la seva poesia, ha reincidit en aquests sentiments i això a pres cos en aquest CD
que porta el títol d'una frase poètica del mateix Torres.
Incloent obra recent i també anterior, en conjunt s'hi apleguen catorze temes, dos dels quals instrumentals i la resta amb veu (soprano i tenor), amb diversos acompanyaments. Hi destaca per la seva trascendència la versió del probablement més profund poema de Torres 'Dolç àngel de la mort', que en la composició de M. Rosa Ribas ocupa una quarta part de l'extensió del CD.
Són obres escrites amb un acurat sentit de devoció i respecte pel text. No hi ha concessió: la veu del poeta apareix no sols nítida, sinó també amorosament i respectuosament tractada per la compositora. Hi ha un intent d'autenticitat, de no caure en la concessió fàcil, que s'agraeix. Com també s'agraeix que al final hom inclogui dues composicions musicals del mateix Torres -com és ben sabut, més que un bon afeccionat- escrites l'una sobre un poema de Jaufré Rudel i l'altre sobre el poema 'Chanson d'automme' de Paul Verlaine. És una música deliciosa, d'un gran encant, que recorda fins a cert punt Blancafort i el Mompou més melòdic'.
J.C.C. (Jaume Comelles)

BUTLLETÍ MUNICIPAL DE TEIÀ (Catalunya) Gener-Febrer del 2011
HOMENATGE A MÀRIUS TORRES A LA BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR
El passat dimecres 15 de desembre, la Biblioteca de Can Llaurador va retre un homenatge a Màrius Torres, en l'any del centenari del seu naixement, amb la presentació del CD, Les ales del vent, que inclou poesies seves musicades per la Maria Rosa Ribas.
Des de la lectura de poemes de Màrius Torres, a càrrec de la Primitiva López, en Francesc Fàbregas i la mateixa Maria Rosa Ribas; a la interpretació de cançons del disc a càrrec de la soprano, Maria Àngels Miró, el tenor, Miquel Cobos, la violoncelista, Paula Ustarroz, la flautista, Núria Ferrés, i la pianista, Maria Rosa Ribas. El concert-recital va aplegar un centenar de persones que van sortir admirades de la qualitat de l'acte.
A totes elles els agraïm la seva participació i implicació en l'organització d'aquest homenatge.(Emma Peiró,regidora de Cultura i 1a Tinent d'Alcalde)

DIARI AVUI Revista Presència Maig del 2011
LES ALES DEL VENT
El centenari del poeta lleidatà Màrius Torres ha servit per tornar a difondre la seva obra a través de diferents vies, entre elles la música, que ell tan estimava. La pianista i compositora M. Rosa Ribas vesteix amb delicadesa la poesia essencialment musical de Torres, amb la soprano M. Àngels Miró i el tenor Miquel Cobos, i recupera la música que ell va compondre per
a textos de Verlaine i el trobador Jaufré Rudel.

REVISTA FOC NOU
LES ALES DEL VENT
Màrius Torres (Lleida 1910-sanatori de Puig d'Olena 1942), un dels poetes catalans més importants del segle XX, contrau una tuberculosi pulmonar als 25 anys quan exercia de metge a la seva ciutat natal; al sanatori es decanta cap a la poesia: el metge esdevé poeta líric i escriu la seva obra durant la Guerra Civil i la immediata posguerra. En la seva obra s'enllaça el sofriment físic i el patiment del context social. 'Una poesia intemporal que parteix del dolor i arriba a la joia, i aquesta joia és la que trobem en els poemes... La proposta de M. Rosa Ribas ens ofereix un camí d'entrada a l'obra del poeta' -com diu Margarida Prats al llibret.
M. Rosa Ribas, compositora de gran talent i sensibilitat ens ofereix una proposta de plenitud artística enllaçant música i poesia, i música perfumada de paraules que no s'escolten però s'endevinen en títols com 'Després del silenci' per a flauta travessera i 'Desperta' per a clarinet. El cant esdevé consolador i ple de matisos en la veu de M. Àngels Miró, intèrpret d'un estil depurat i d'una veu exquisida. perquè en aquest disc, on també podem escoltar dues composiciona del mateix Màrius Torres al final de l'enregistrament, tot ha estat fet amb una gran delicadesa, des de la portada de la també pianista Ludovica Mosca fins al llibret abans citat.
Magnífic doncs, i del tot recomanable, aquest disc que edita Columna Música per desdobrir l'alè vivificant de les cançons quan la poesia que les inspira és la vida mateixa. (M. Teresa Garrigora i Massana)

LA VANGUARDIA. REVISTA DE INTERNET. 5-7-2011
POESIA JAPONESA AL COR DE GIRONA
Ame ni mo makezu
Kaze ni mo makezu
Yuki ni mo natsu no atsua ni mo makenu
Jobu na karada wo mochi
Yuki wa naku
Amb aquest famós poema anomenat 'Ame ni mo makezu', del poeta Miyakawa Kenji, es va donar inici a l'acte de solidaritat amb el poble japonés, organitzat per l'Acadèmia Nipona, l'ECOI de Girona, la FCACU i la Fundació Valvi.
Precisament va ser a l'auditori Miquel martí i Pol de la Fundació Valvi, el que va acollir dijous passat aquesta mostra de suport cap a les víctimes del desastre japonés del passat mes de març. El poema de Miyazawa Kenji (1896-1933) va obrir el programa on es va poder gaudir també d'altres poemes japonesos, primer en versió original i després en català. Els assistents, prop d'una cinquentena de persones, van poder gaudir també de Haikús i Tankas de poetes catalans a càrrec de Carme Jordi. Amb la sala mig buida, es va trobar molt a faltar el suport institucional que solen acompanyar aquests actes. Ja sigui perquè l'acte estava programat enmig de la vacatio legis entre ajuntament sortint i entrant, la fila 0 estava buida de polítics municipals i també buida de representants de la Generalitat. Un dels organitzadors comentava que 'ës una pena que aquests actes només agafin volada quan estem enmig de precampanya o en plena campanya electoral, quan la llei els impedeix fer propaganda i s'omplen l'agenda d'activitats culturals; llavors en necessiten dues files. És una llàstima que passi això.
Amb tot, l'acte va brillar amb força i una qualitat musical sorprenent. El moment culminant va ser el recital de cançons japoneses a càrrec de la soprano Yoko Suzuki, engalanada amb un magnífic vestit tradicional, i aclompanyada al piano per Maria Rosa Ribas, pianista i compositora catalana.
'Cançó d'un ocell blanc', 'En aquest carrer' i 'Les flors del cirerer', entre d'altres, van ser el repertori escollit per les dues artistes per posar punt i final a quasi dues hores de poesia i màgia nipona al cor de Girona. Un acte d'alta qualitat, més simbòlic i humil que no pas mediàtic, però un suport més, al cap i a la fi, a la causa comunca del poble japonés.

BUTLLETÍ DEL BARRI DE SANT ANTONI Gener-febrer del 2012
NOTÍCIES DEL TRIANGLE
Tal i com us anincuàvem a la revista anterior, el passat dia 25 de novembre vam celebrar el nostra homenatge a l'escriptor Joan Oliver-Pere Quart, en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
L'acte, que va tenir lloc a l'Espai Tísner del Centre Cívic Cotxeres Borrell, va ser tot un èxit, tant d'assistència de públic, que va manifestar la seva aprovació i entusiasme amb llargs aplaudiments i comentaris elogiosos, com l'estrena de sis peces musicals, sobre poemes de Pere Quart de la nostra bona amiga, la compositora M. Rosa Ribas. La interpretació d'aquestes peces a càrrec dels cantants, tots d'un gran nivell, que van actuar, desinteressadament, acompanyats al pianos per
l'autora, així com la lectura de diferents poemes a càrrec del Triangle, van conformar un acte rodó, emotiu i de gran qualitat, per a satisfacció d'intèrprets i assistents.

BUTLLETÍ MUNICIPAL DEL MASNOU. EL MASNOU VIU març 2013
EL MASNOU VISIBILITZA LA TASCA DE LES DONES EN ELS DIVERSOS ÀMBITS DE LA SOCIETAT.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, aquest mes de març tindran lloc tot un seguit de propostes que volen donar rellevància al paper de la dona dins la societat, a la vegada que es vol reivindicar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. El programa d'actes ha estat organitzat per l'Ajuntament amb la col·laboració de l'Associació UNESCO del Masnou i Dones per la Igualtat.
L'acte central de la campanya va ser el divendres 8 de març, Dia Internacional de les Dones, quan es va fer la lectura del manifest promogut per l'Institut català de les Dones i un concert de peces creades per dones compositores, a càrrec de la soprano M. Àngels Miró i la pianista i compositora M. Rosa Ribas. L'acte, que es va celebrar a la segona planta de Can Malet, plena de gom a gom, va tenir com a element central la reivindicació de la contribució de la dona en les arts, que sovint ha estat silenciada. (continua)

CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA 28-11-2013
CONCERT EN RECORD A JOSEP RODOROEDA I CELESTÍ SADURNÍ
Ens agrada recordar que el Conservatori va ser creat el 1886 per l'Ajuntament de Barcelona. El Consistori va crear la Banda Municipal de Música i va ser director Josep Rodoreda qui va organitzar i estructurar el centre i l'educació musical pública de la ciutat. El 10 de juny de 1028 es va establir de manera definitiva a l'actual carrer del Bruc, 110 cantonada amb València.
L'any 1944 l'Escola es va convertir en el Conservatori Superior Municipal de Música i fins al curs 2000-2001 va ser l'unic centre públic a Catalunya. Dins del cicle dels Dijous Concert, el dia 28 al capvespre, la sala d'actes del Conservatori estava plena de gom a gom i l'ambient del públic -amants de la música- emanava interès, il•lusió i entusiasme.
El concert va ser d'allò més bònic i totes les peces molt ben escollides.
Es va començar amb la melodia de piano de la M. Rosa Ribas i la veu de la soprano M. Àngels Miró, interpretant l'Himne de la verga de la Mercè, patrona de la nostra ciutat, de J. Verdaguer i J. Rodoreda. A continuació altres obres de Rodoreda: Ave Maria, Zuleima, Melodia i, va finalitzar amb una dolça cançó de Non-non de C. Sadurní. Amb aquest repertori vam passar una estona deliciosa i plena de sensibilitat musical.
Seguidament la pianista i coompositora M. Rosa Ribas ens va amenitzar amb una gran mestria i art, tres petites peces al piano de C. Sadurní: Scherzetto, Tarantella i Styrienne, uns moviments graciosos, animats i molt encisadors. Un petit concert que et feia sentir a prop 'del cel'. A la segona part vàrem tenir el plaer de sentir el Cor de Noies del CMMB, que amb les seves veus melodioses ens van oferir tres obres de KJ. Rodoreda: Lo pardal, Caramelles (a tres veus soles), Maria Tudor. El repertori va acabar amb el Virolai a la Verge de Montserrat de J. verdaguer i J. Rodoreda. Elena Zamudio la veu de soprano, Aleix Yébenes al piano i, Carles Comalada a la direcció.
va ser una vetllada entranyable i cal considerar l'esforç dels assaigs, la tria del repertori i especialment la satisfacció d'honorar a dos grans músics i compositors: Josep Rodoreda i celestí Sadurní.
Una benmereixença per a ells i també per al Conservatori de Música que va rebre la felicitació i l'entusiasme del públic per un concert tan ben seleccionat que no oblidarem perquè ens va arribar al cor. (Matilde Coll)

PERIÓDICO LA PROVINCIA 29-12-2014
SALÓN DE ACTOS DEL MUSEO CANARIO
CONCIERTO ROJO. OBRAS DE PROMUSCAN Y FAIC. 27-12-2014
Fiel a la cita de fin de año, Promuscan ofreció en el renovado salón de actos del Museo Canario un concierto de cámara con obras de cuatro socios, dos de su homóloga catalana y otros dos de la malagueña. El presidente Daniel Roca presentó la sesión confiada al Xperides Ensemble, constituido por los grancanarios Míriam Vega, Ana Isabel Coello, Antonio León y Ernesto Mateo, respectivamente a la flauta, el clarinete, el violonchelo y el piano.
...... De la catalana María Rosa Ribas, 'Tres-Tría' para flauta, cello y piano, muestra un lenguaje muy primer tercio del siglo XX, de sabor dodeca, entrecortado y aforístico. Distintos episodios con objetos sonoros diferenciados, ingeniosos en su mayoría, marcan la presencia de una etapa fundamental de la modernidad.

ENTREVISTAS
DIARI DE FIGUERES. 21-4-1981.
Rosa Ribas I Francesc Taverna Bech, guanyadors dels Premis Basil.
'Tot i que tinc una gran fe en el treball, segueixo creient també en allò que els romàntics en deien inspiració'. 'Una obra és sempre un esforç per expresar alguna cosa. Rarament però s’arriba aconseguir-ho plenament. Tot i així, no puc dir que la faria diferent, ja que llavors seria una altra'.

DIARI SEGRE. 4-6-1987.
PRESENTADO EL DISCO HOMENAJE A MÀRIUS TORRES.
'Esta obra és el resultado de un largo trabajo ' aunque no costoso ' según recalcaron sus autores……' ' Por su parte, la compositora M.Rosa Ribas, calificó de muy fácil la tarea de musicar sus poesias 'porqué cuando se leen ya se hace con notas musicales…..' 'Los tres protagonistas destacaron la importancia del disco por el hecho de haber unido la canción catalana con la música clàsica contemporànea, calificando esto de poco común, al menos en nuestro país.'

DIARI DE BARCELONA. 13-2-1988.
EL POETA MÀRIUS TORRES RECORDAT EN UN DISC DE CANÇONS I LIEDER
.'Son poemas molt facils de musicar, perquè transmeten molt vivament l’atmosfera espiritual de Màrius Torres, diu Ribas'. 'La seva obra suposa un diàleg de set anys de durada amb la mort. Torres era plenament conscient que haria de morir, i es comparava així mateix amb una flor nascuda abans d’hora'. (J.C.)

DIARI EL PERIÓDICO. 26-10-1989.
ESTRENO DE 26 OBRAS DE MÚSICA CONTEMPORÁNEA.
'También la família deberia ser una fuente de formación importante. Así como los padres seleccionan los libros que deben leer sus hijos, deberian hacer lo mismo con la música'. (Anna Mª Dávila)

REVISTA MUSICAL CATALANA. JUNY 2000.
25 ANYS DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMPOSITORS.
'Un present pessimista'. (entrevistes a varis compositors). Fragments de l’entrevista feta a M.Rosa Ribas : 'S’ha avançat poc i això no ens ha d’estranyar tenint en compte el trencament que representa la nova estètica de la música contemporània. Aquesta situació, però, podria ésser molt millor si les institucions hi dediquessin més esforços de tot ordre. El protagonisme de la música contemporània sempre estarà lligat al nombre de concerts que es facin i a la difusió que se’n doni, que fins ara ha estat escassa o nul.la, ja que no comptem amb el gran mitjà que és la televisió, bàsicament al servei d’altres músiques. Ens és molt difícil arribar al gran públic i facilitar-los el coneixement d’aquest nou mon sonor. Evidentment, s’organitzen concerts, però sempre hi ve un públic minoritari que ja, d’antuvi, està mínimament interessat per aquesta música. S’hauria de tenir més presència a la televisió. Ens ajudaria molt tenir un programa divulgatiu que informés de les activitats i estrenes que es preparen. Un espai no només centrar en els grans esdeveniments musicals, sinó en totes les activitats que es fan arreu del país (un equivalent a la Revista de l’Espectacle que té la gent de teatre). És molt important, també, que els que som a la docència musical, donem a conèixer als nostres deixebles tota la bona música del segle XX, i ara també la del XXI'.
'....Crec, però, que als cicles de música contemporània hi tenim un públic fidel, molt respectuós. Hi ha molts estudiants de música que hi assisteixen que estan formats i sensibilitzats per aquesta música. El que costa és arribar al gran públic. Un pintor evoluciona perquè està cada dia pintant; un músic evoluciona perquè està cada dia creant, la música forma part de la seva vida quotidiana. No podem pretendre que la gent que va als concerts evolucioni de la mateixa manera si, ademés, hi van poc. Crec també que els costa arribar a la música contemporània per dues raons fonamentals: primer, per la complexitat dels llenguatges ja que el públic es perd dins d’aquest ventall tant ampli, tants camins són difícils de seguir. Si les obres del concert que ha sentit no li han agradat potser ja no hi tornarà més, i podria ser que en una altra ocasió li agradés un repertori nou. Segón, perquè hi ha poca difusió dels concerts que es fan o aquell programa s’escolta poc. S’hauria de reflectir més la música arreu del nostre país i ajudar a l’evolució dels gustos del gran públic'

ENTREVISTES DE RÀDIO

Catalunya Música. 29-6-1999. Programa 'A fons' (Raimon Colomer).
Catalunya Música.8-10-1999. 'La música a debat: Dones compositores'. (Joan Vives).
Catalunya Música. 19-4-2003. Programa 'Solistes' (Joan Vives).
Catalunya Música. 25-5-2003. Programa 'Assaig General: 80 aniversari Manuel Oltra' (Raimon Colomer)
Catalunya Música. 17-10-2003. Programa 'Entre clàssics' (Xavier Chavarria).
Ràdio Ciutat Vella. 24-2-2005. Programa 'Acords i desacords' (Carlota Petit).
Ràdio Nacional d’Espanya. Radio 4. 2005. Programa 'Dones compositores' (Irene Boada).
Ràdio Rubí. 29-3-2006. Programa 'Línea directa: Monogràfic: M. Rosa Ribas'.
Ràdio Ciutat Vella. 23-5-2006. Programa 'Acords i desacords' (Carlota Petit).
Ràdio Rubí. 27-3-2007. Programa 'Línea directa: Dones compositores'



BIBLIOGRAFÍA
LAS MUJERES EN LA MÚSICA
Patricia Adkins Chiti
Editorial: Alianza Música

68 COMPOSITORS CATALANS
Associació Catalana de Compositors
Editorial: Departament de Cultura de la Generalitat

CREACIÓ MUSICAL CONTEMPORÀNIA A CATALUNYA
Associació Catalana de Compositors
Editorial: Associació Catalana de Compositors
RESEÑAS (Artículos en los que se menciona a M. Rosa Ribas)
Diari La Vanguardia. 11-4-1980, Figueres 'La concesión de los premios musicales 'Francesc Basil' en su tercera convocatoria'. (N. Munarriz)
Diari Avui. 14-12-1986.(Suplement del diumenge). 'Márius Torres, musicat i cantat'. (Xavier Garcia)
Revista 'Serra d’or'.Maig del 1987.Crònica del disc'Tot el fred que s’acosta'.
Diari La Vanguardia. 1-6-1987. 'Continúa el 'Primer Cicle de Cant a Barcelona' en el Instituto Francés'.
Diari de Sabadell. 24-3-1987. ' Bel canto en la romànica' . (Anna Grau)
Revista Musical Catalana. Juliol-Agost 1987.' Tres per Màrius Torres' (Miquel Pujadó)
Revista Xarxa. Gener del 1988. 'Secció discogràfica'. (Disc 'Tot el fred que s’acosta').
Diari de Figueres. Cultura. 'Els Premis Francesc Basil del 1979'. (C.de Norfeu)
Diari de Figueres. Cultura. 'Concert Carles Coll i M. Rosa Ribas'.
Diari del Segre. Cultura. 28-12-1986. 'Màrius Torres, ara en disc, quaranta-quatre anys después'.
Diari El País. 17-2-1985. 'Homenaje poético y musical a Màrius Torres en la Cova del Drac'.
Diari Avui. 1989. ' Amb una exposició i un festival artístic el Centre Cívic de Sants celebra el 5è aniversari de la seva fundació'.
Diari Avui. 21-11-1995. 'Dijous obre la Mostra de Música Contemporània'.
Revista Musical Catalana. Juliol-agost 1993. 'Concert maratonià en record de Mompou'.
The New York Times. Sunday, May 5 – 1996. 'Works by women gain new attention'. Mostly by women composers festival. Rita Concert Hall, Rita Hall. Marymount Collage Tarrytown, New York. (Robert Sherman)
San Antonio Express-News (EE.UU.) (1996). 'Catalan music receives uneven choral treatment'. Music of Cataluña. The San Antonio Choral Society. (Mike Greenberg)
Revista Musical Catalana. Setembre 1998. 'M. Rosa Ribas, Primer Premi de Composició Caterina Albert i Paradís'.
Diari Avui.11-4-2000.'Nous repertoris, Música XXI'.'Un, dos, tres,…cinc'.
Del concert a quatre mans de Eulàlia i Ester Vela.(Xavier Casanovas)
Diari de Sabadell. 16-9-2000. 'La tenora en concert'. En motiu del centenari de la tenora. (David Ramón)
Diari El País. 21-10-2004. 'Avui Música muestra su pasión por la creación con 41 estrenos'.
Revista Musical Catalana. Maig 2005. 'Música catalana inhabitual en el cicle 'Nous Repertoris'. (RRMC)
Butlletí Municipal de Teià (Catalunya). Abril/Juny 2005. Concert 'Dones Compositores'.
Revista Musical Catalana. Gener 1990. 'IV Mostra Catalana de Música Contemporània'.
Revista Musical Catalana. Octubre 1998. 'Iniciativa interessant'. Concert d’obres de F. Taverna Bech i M. Rosa Ribas a l’Academia de Belles Arts de Sabadell, organitzat per la promoció de 'Joves Músics Sofia Puche'.
Revista Musical Catalana. Març 2004. 'Crea i toca, una iniciativa de l’ACC'.(F.T.B.)
Revista Musical Catalana. Juny 2004. 'La veu del creador'. (F. Taverna Bech).
Revista informàtica Internet. Any 1999. Questionari. (Montserrat Andreu).
Diari El Periódico. 19-2-1985. 'Poesia Viva a la Cova del Drac'.
Diari El Periódico. 19-10-2001. 'Avui Música propasa una trobada entre clàssica i contemporània'. (Jordi Subirana).
Revista Musical Catalana. Febrer 2001. 'Interessant proposta en el cicle Avui Música de l’ACC'. (F. Taverna Bech)
Diari La Vanguardia. 9-10-1988. 'Sants rinde homenaje a su hijo Josep Carreras'.
Diari La Vanguardia. 10-10-1988. 'Quince mil personas aclamaron a Josep Carreras en el homenaje que le rindió el barrio de Sants'. (Isabel Clarós)
Diari de Barcelona. 10-10-1988. 'Josep Carreras respondrà amb un recital a l’homenatge de Sants'.(Jordi Casanovas)
Diari el Peródico. 10-10-1988. ' Carreras promete cantar en Sants sin limite de tiempo'. (T.R.)
Revista Lecturas. 29-10-1988. 'José Carreras homenajeado por su barrio natal'. (E.N.)


Contact
The composer can be contacted by:
phone : 93 4517656
Associació Catalana de Compositors
Pg. Colom 6 · Espai IV
08002 · Barcelona

2009 © Associació Catalana de Compositors.