Andrés
Lewin- Richter Osiander
214Sonidos para Alfonso
Homenaje a Alfonso García de la Torre
(2023)
8’
36”
electrònica
Formació : Electroacústica
213Llum
(2023)
11’
electrònica
Formació : Electroacústica
2123 canciones sobre textos de Lluis Solá
(2023)
13’
mezzo., electr.
Formació : Electroacústica mixta
211Instrumental Sounds
(2022)
7’
30”
electrònica
Formació : Electroacústica
210Passacaglia
(2022)
8’
40”
vl., electr.
Formació : Electroacústica mixta
209Sonic Experience
(2022)
10’
cb., electr.
Formació : Electroacústica mixta
208Homenaje a Bruno Maderna
(2021)
6’
47”
electrònica
Formació : Electroacústica
207ICFO
(2021)
7’
10”
perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
206Aranyó
(2020)
10’
42”
electrònica
Formació : Electroacústica
205Reflejos
(2020)
6’
30”
cl.b., fl., sax.t., vl., vlc.
Formació : Grup Instrumental
204Clouds
(2020)
6’
50”
cl.sib, electr.
Formació : Electroacústica mixta
203Coro
(2019)
9’
35”
electrònica
Formació : Electroacústica
202The Sounds of Ussachevsky
(2019)
8’
8”
electrònica
Formació : Electroacústica
201Solos_you
(2019)
5’
37”
electrònica
Formació : Electroacústica
200Solos_when
(2019)
6’
58”
electrònica
Formació : Electroacústica
199Solos_blue
(2019)
5’
1”
electrònica
Formació : Electroacústica
198Dirge for Françoise Barrière
(2019)
electrònica
Formació : Electroacústica
197Dirge
(2019)
6’
14”
electrònica
Formació : Electroacústica
196Time Machine with voices
(2018)
3’
21”
Formació : Electroacústica
195On CASAS
(2018)
10’
33”
Formació : Electroacústica
194Imaginario
acordeón y electrónica
(2018)
9’
30”
acordió
Formació : Electroacústica mixta
193SMILES
(2017)
13’
30”
fl. / picc., cl.sib / cl.b., vl., vlc., perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
192SECUENCIA XXI
The Hunt
(2017)
10’
trpa., electr.
Formació : Electroacústica mixta
191On Freesound Wood
(2017)
7’
Formació : Electroacústica
190Homage a Fibonacci
(2017)
4’
17”
Formació : Electroacústica
189Fibonacci
(2017)
8’
12”
Formació : Electroacústica
188Soliloquio
(2017)
5’
clarinet sib
Formació : Instrument Solista
187Procesional 2
Dorcas Muthoni
(2017)
1’
14”
Formació : Electroacústica
186Procesional 1
Universitat Pompeu Fabra
(2017)
1’
4”
Formació : -
185Cordes
The Conktail Party Effect
(2016)
4’
52”
Formació : Electroacústica
Estrena : Bourges(Francia) 2.6.2016
184SECUENCIA XX
(2016)
9’
arp., electr.
Formació : Electroacústica mixta
183Cançò
(2015)
10’
vlc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Estrena : Barcelona, Centre San Pere Apostol 3.6.2015 Trino Zurita
182Cantilena
(2015)
3’
violí
Formació : Instrument Solista
Estrena : SGAE ACC 2.7.2015 Ana Falcó
181Espacios
(2015)
8’
violoncel
Formació : Instrument Solista
180Entrada
(2015)
4’
30”
tbn., electr.
Formació : Electroacústica mixta
179A Day with Balamuralikrishna
(2015)
11’
electrònica
Formació : Electroacústica
Estrena : Phonos UPF Barcelona 8.6.2016
178IMAGENES II
(2014)
8’
2 perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
177MULTIFONIAS IV
(2014)
9’
cl.sib / cl.b., perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Estrena : Guildhall School of Music Auditorium, London New Art Sound Duo 16.1.2015
176Voces
(2014)
9’
electrònica
Formació : Electroacústica
Estrena : Barcelona, UPF 9.6.2015
175Kayagum
(2014)
8’
30”
Formació : Electroacústica
174RSF
Homenaje a Norman MacLaren
(2014)
8’
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : La unitat RSF de Phonos està constituïda per dos mòduls Expander-Kobol i dos Expander II i és de les poques unitats analògiques controlades per voltatge encara en ús de Phonos, especialment utilitzat per Herrera en sessions pedagògiques tant per a alumnes de l“ESMUC com de la UPF. Per fer aquesta peça Herrera va gravar dues llargues sessions de generació de sons, recolzats per un KORG-MS20 (que principalment subministrava tensions de control) i alguns efectes de transformació.A partir d“aquestes sessions es van seleccionar 362 mostres (mono i estèreo) que, al seu torn, es van subdividir, amb l“objecte de crear mostres d“una durada màxima de 30 segons, establint-ne un total de 615 mostres. D“elles només es van utilitzar 206, el més diferenciades, distribuïdes de forma bastant aleatòria en tres pistes estèreo i quatre pistes mono per crear una textura, però vigilant les intensitats totals i les densitats del material de les pistes mono a fi de crear una espècie de contrapunt solista sobre uns fons de les pistes estèreo. El resultat final s“escolta en estèreo però hi ha una versió 8 pistes.
173SECUENCIA XIX
(2014)
9’
30”
guit.elec., electr.
Formació : Electroacústica mixta
172Hoy es el día
(2013)
10’
12 strings, electr.
Formació : Electroacústica mixta
171JEUX SAXO-FENDER
(2013)
9’
30”
sax. b., bjo., guit.elec., pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
170SOPRA PAGANINI
(2013)
9’
vl., electr.
Formació : Electroacústica mixta
169Cuarteto #3
(2013,rev 2023)
6’
40”
2 vl., vla., vlc.
Formació : Quartet de corda
168Music for strings
(2013, rev 2021)
6’
Formació : Orquestra de corda
167SECUENCIA XVIII
(2012)
10’
fg., electr.
Formació : Electroacústica mixta
166CONCERTO POUR DANIEL
a Daniel Kientzy
(2012)
16’
sax.btno., 2 fl. / picc., 2 trpa., 2 vla., 2 vlc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
165RIO BAKER:PASEO
(2012)
10’
Formació : Electroacústica
164MICROTONALIDADES
(2012)
15’
Formació : Electroacústica
163CAMPANAS PARA UNA CELEBRACION
AMEE
(2012)
2’
15”
Formació : Electroacústica
162MULTIFONIAS III
(2012)
10’
cl.sib, electr.
Formació : Electroacústica mixta
161MULTIFONIAS II
(2011)
10’
cl.b., pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
160Cuarteto #2
(2010)
11’
2 vl., vla., vlc., electr.
Formació : Quartet de corda
159MBO (Multimodal Brain Orchestra)
(2010)
26’
Formació : Electroacústica
158IMAGENES
(2010)
14’
perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Estrena : Arts Santa Mónica, Barcelona, Pilar Subirà, perc. 28.10.2014
157PING
Film de Ernesto Fontecilla
(2010)
12’
Formació : Electroacústica
156KI
Ballet de Cesc Gelabert-Frederic Amat
(2010)
2’
Formació : Electroacústica
155MULTIFONIAS
(2010)
9’
cl.b., electr.
Formació : Electroacústica mixta
154HOMENAJE A VARESE
(2010)
10’
fl. / picc., ob., rqto., fg., trpa., trpta., tbn., cb., electr.
Formació : Electroacústica mixta
153GENESIS
(2009)
5’
15”
Formació : Electroacústica
152MEMENTO
A Juan Blanco
(2009)
4’
46”
Formació : -
151SLAPRING
(2009)
10’
vla., sax.s., electr.
Formació : Electroacústica mixta
150SPRING
(2009)
11’
2 fl. d. s, electr.
Formació : Electroacústica mixta
149AIRE
(2009)
9’
10”
sax.btno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
148El AULLIDO (F.Amat)
(2009)
21’
Formació : Banda sonora
147PASEO BCN
(2009)
7’
electrònica
Formació : Electroacústica
146Friendship Quartet
(2008)
7’
30”
cl.b., fl., pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : La idea d"Harry Sparnaay de constituir el Trio Phonos, tres bons amics, amb els quals m"he relacionat tants anys i que han interpretat amb tant d"interes les meves obres per a solista amb electronica, aquí em considero el quart amic, i per tant l"obra va dedicada a tots quatre, la meva participació és més estatica, amb un material J)reenregistrat basicament sons de percussió modificats que cree es barregen bé amb els instruments del trio. És una idea, forma part del joc deis quatre amics en aquest quartet de l"amistat. Exit en aquesta nova aventura del Trio Phonos.
145Schaeffer granulado
(2008)
1’
electrònica
Formació : Electroacústica
144Hommage a Pierre Schaeffer
Autour du Étude aux chemins de fer
(2008)
4’
34”
Formació : Electroacústica
143Homenaje a Pierre Schaeffer
(2008)
2’
49”
Formació : Electroacústica
142MAKEUP (Ballet de Eva Bertomeu)
(2008)
17’
Formació : Electroacústica
141SEPTETO HENON
(2007)
10’
vl., vla., vlc., cb., cl.sib, trpa., fg.
Formació : Grup Instrumental
Comentaris : Em sembla excel.lent la iniciativa de l"OBC d"establir un repertori d" obres al voltant d"un classic com el Septirnini de Beethoven. No és un conjunt habitual a la música de carnbra dels nostres dies, pero és un conjunt logic de bons solistes d" una orquestra, una forma de coneixer "s millor i enfortir els ntercanvis orquestals.Aquesta pe9a utilitza un sistema algoritrnic de cornposició basat en esquemes fractals utilitzant l"Henon Attractor, d"aquí el seu nom. Si en principi s"utilitza aquest sistema generador el resultat definitiu ha acomodat solucions instrurnentals acústiques heterodoxes amb la finalitat donar major coherencia instrumental a l" obra i establir passatges solistes que possin de relleu als diferents interprets.
140SOSPIRI
(2007)
4’
30”
electrònica
Formació : Electroacústica
139SOPLOS
(2007)
3’
40”
electrònica
Formació : Electroacústica
138FOR HARRY (SECUENCIA XVII)
(2007)
10’
cl.b., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Quan en l"any 1979 vaig compondre Reaccions I pera clarinet baix i cinta sempre vaig somiar que Harry Sparnaay pogués tocar aquesta peça, ja llavors era el clarinetista baix més conegut en !"esfera de la música contemporania. Aquest fet es faria realitat l"any 2002 en un deis Concerts Phonos. Pera tal ocasió, era la meva intenció de dedicar-li una obra, i utilitzant mostres de l"enregistrament d"aquella obra, he recreat una nova peça en forma de Seqüencia, la XVII de la serie.
137RETALES
(2007)
2’
57”
electrònica
Formació : Electroacústica
1362 DIVERTIMENTOS
(2007)
10’
guit., cb.
Formació : Duet
135SOMBRAS
(2007)
10’
vlc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : En els últims anys he treballat amb freqüència amb violoncel.listes arran de la meva Seqüència X, i vaig decidir crear una nova peça per a aquest instrument, sense fixar-me en un instrumentista en particular, simplement utilitzant material originàriament de l’enregistrament en CD de l"esmentada Seqüència. L"obra va anar creixent de mica en mica i em vaig decidir per un títol tan ambigu com Ombres sense cap intenció. Potser són ombres de Seqüència X, sense recordar a Lutoslawski, però.
From: Andres Lewin-Richter [mailto:alewinrichter@gmail.com]
134SECUENCIA XVI
(2006)
10’
sax.t., electr.
Formació : Electroacústica mixta
133Cuarteto #.1
(2006)
11’
2 vl., vla., vlc.
Formació : Quartet de corda
132DANSE NOIRE
(2006)
4’
electrònica
Formació : Banda sonora
131ON 'FREESOUND' WATER
(2006)
5’
20”
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : El fet que Phonos havia crescut i en particular el seu departament de recerca, el Grup de Tecnología Musical (MTG) dirigit per Xavier Serra, dóna peu a investigar els programaris que s“ hi van desenvolupant contínuament i la seva utilització en una serie de noves obres. La presencia d“ investigadors amb idees innovadores facilita la seva aplicació, ja que ei grup de recerca té prioritats molt diferenciades deis possibles objectius d“ un compositor, que tendeix a utilitzar els programaris d“una altra manera , i al seu torn investiga unes altres possibilitats, uns altres enfocaments , en particular en la música mixta, instrument/s i electrónica. En aquestes obres només s “utilitza Time Machine, un sistema que permet ampliar o reduir per segments les mostres originals, utilitzat a Melodies, i la base de dades Freesound creada amb motiu de l“lnternational Computer Music Conference, ICMC 2005, Barcelona, que s“ ha constituit en una base de dades de so molt potent gracies a l“ incomptable nombre de contribucions desinteressades en l“ambit int ernacional, i s“utilitza en la peça electroacústica On Freesound Water, que es limita a la utilització de mostres d“ aigua .
130INTERACCIONES
(2006)
11’
pno., perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
129FRACTALS
(2006)
11’
orquestra
Formació : Orquestra de corda
Estrena : Lleida 17.10.2010 Jove Orquestra del Vallés dir.: Pedro Pardo
128FANTASIA SCHS
(2005)
6’
cl.b., org.
Formació : Duet
127arssonxx.rne
(2005)
2’
electrònica
Formació : Electroacústica
126FLUXUS ES ZEN?
(2005)
1’
electrònica
Formació : Electroacústica
125SECUENCIA XV
(2004)
10’
tbn., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Secuencia XV per a trombó i electrónica, dedicada a Carlos Gil, segueix el camí trayat per les seves predecessores experimentant amb les possibilitats de l“instrument tant des del punt de la transformació electrónica de les mostres enregistrades com amb les possibilitats del mateix instrument en la seva interpretació en viu, grades a treballar conjuntament amb !“instrumentista. En el seu últim extrem la part electrónica, en ser fixa en el CD, serveix de pretext d“una possible improvisació, si així ho desitja l“interpret, ja que la finalitat de la peya és donar lluiment al solista demostrant la seva capacitat i magia per comunicar-se amb el públic.
124FANFARRE (Jocs d’Aigua)
(2004)
1’
electrònica
Formació : Banda sonora
123COLLAGE #2 (film Vanessa Losada)
(2004)
17’
Formació : Banda sonora
122AMNIOS (Film Juan José Molero)
(2004)
13’
Formació : Banda sonora
121ESSAY ON TROMBONE
(2004)
5’
electrònica
Formació : Electroacústica
120FRAGMENTS
(2004)
11’
cl.sib, rqto., cl.la, cl.b., electr.
Formació : Electroacústica mixta
119LA SAL DE LA TERRA
Homenaje a Dalí
(2004)
4 tbn., coro, electr.
Formació : Electroacústica mixta
118S/T-1 (film Valeria Valenzuela)
(2004)
2’
11”
Formació : Banda sonora
117MEISOH NO NE
sakuhachi & CD
(2003)
10’
30”
altres, electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Meisoh no ne, significa “sons de meditació“ o “acústica meditativa“. La part electrónica es va desenvolupar utilitzant el programa Time Machine System desenvolupat pel Grup de Tecnología Musical de l“Institut Universitari de !“Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Un sistema d“estirament i/o contracció de passatges musicals sense variar les altures.
El material de base utilitzat són uns CD de shakuhachi tradicional japones interpreta! per Kifu Mitsuhashi (a qui esta dedicada la pec;:a). Es tracta de recrear una atmosfera semifolklórica en funció de l“instrument tradicional, utilitzant les seves tecniques d“interpretació suportades per un substrat electroacústic partint de mostres del propi instrument. És funció basica el sistema de respiració i producció de so que requereix aquest instrument. La pec;:a proposa diverses possibilitats d“interpretació a fi que l“interpret se senti acotxat per un món sonor amb el qua! pugui interactuar amb amplis marges.
116METALICA
Homenaje a X.Joaquín
(2003)
9’
4 perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : La idea de celebrar els 25 anys de Percussions de Barcelona em va fer rememorar la meva col·laboració amb Xavier Joaquín, els múltiples concerts en que vam col·laborar, ell com a solista o a duo amb J. Martínez, o amb Percussions de Barcelona, que va fundar i dirigir durant uns anys; recordo els enregistraments que vam fer tant de les meves obres com de les d"altres compositors.Tinell va ser la meva primera obra dedicada a Percussions de Barcelona, que vam interpretar a la capella de Santa Águeda de Barcelona i a Munich. Percussions de Barcelona ha volgut celebrar el seu 25e aniversari amb un programa que inclou !"electrónica, la qual cosa em va motivar a escriure Metal·lica, seguint la línia de les meves peces pera percussió anteriors, en que sempre hi ha elements indefinits, els solos ad libitum, ja que els percussionistes són sempre els solistes més disposats a improvisar donant el millor de si mateixos i cree que una obra sempre ha de ser el reflex de l"interpret, dins d"un esquema formal propi del compositor. Els sons electroacústics preenregistrats creen un suport, un "antibuit", per assegurar la continu"itat de l"obra, amb una serie de sonoritats que difícilment podran recrear un conjunt de percussions, i més quan aquest esta limitat a quatre, com en aquest cas, és a dir que constitueix una extensió sonora. La meva enhorabona als membres de Percussions de Barcelona, continuadors de l"esperit de Xavier Joaquín.
115SECUENCIA XIV
(2003)
11’
tba., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : omposta a instancies de Jesús Jara qui em va ajudar a establir una serie de regles i possibles jocs de l"instrument. L"obra s"inscriu dintre de la serie de Seqüencies on s"explora la interacció d"un instrument solista amb "la seva ombra", és a dir, mostres preses del propi instrument, pero modificades a tal grau que resulten com procedents d"altres possibles instruments. Es creen espais en les mostres pregrabadas que no serien possibles ser interpretarles al natural. El resultat final de l"obra queda molt en mans de l"interpret, on demostra el seu virtuosisme i els seus recursos.
114MELODÍAS
(2003)
10’
fl. d. s, electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : El 2003, el cuba Rubén Hinojosa treballava a l“MTG com a investigador, i havia desenvolupat ja a Cuba el programa Fractal Composer, que podia funcionar a 5 veus (4 veus instrumentals més una veu de percussió). Em va cedir l“oportunitat d“ utilitzar aquest programa i des de llavors he anat experimentant les seves possibilitats per definir seqüéncies instrumentals via MIDI de caracter fractal. Els resultats obtinguts directament poden resultar extremament complexos, sobretot si es treballa a diverses veus, perla qual cosa cal filtrar-los manualment, i a partir d“aquest filtratge manual s“obtenen resultats mol! interessants que he utilitzat en fragments en la majoria de les obres a partir d“ aquella data . Així, a Melodies utilitzo un sistema pentatónic que s“adapta molt bé al sentit de “melodía“ i que em va suggerir Anna Giménez durant la feina conjunta que vam fer per crear I“obra, després de rebutjar-ne una primera versió massa complexa.
113JUEGO DE ACORDEON
(2003)
5’
electrònica
Formació : Electroacústica
112OMAGGIO A BERIO: SEQUENZA PER TUBA
(2003)
3’
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : Duran la meva estada al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York vai ser nomenat assistent de Berio quan va demanar treballar una cinta de una de les seves obres orquestrals, suposo “Laborintus II”, asi el vaig coneixer breument, i no va demanar ajuda, se les enginyava ben be amb les tissores tallant amb bona velocitat i traça. Posteriorment vaig utilitzar, a partir de 1972, el títol de Seqüència para gran nombre de les meves obres, al igual que Berio, aquest títol em sembla molt adequat per relacionar elements aparentment inconnexos al llarg del transcurs d“una obra, permetent explorar en els recursos tímbrics dels instruments. La meva col.laboració amb el tuba Jesús Jara m“ha incitat a crear la “Seqüència XIV“ i aquesta obra electroacústica, que és un homenatge a Berio que amb els anys hagués creat una Seqüència per a tuba.
111FANTASIA
(2003)
11’
pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
110SECUENCIA VI B
(2002)
14’
trpta., electr.
Formació : Electroacústica mixta
109SECUENCIA XIII
(2002)
10’
acd., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Al juny de 2001 Esteban Algora em va propasar escriure una peça per a acordió, instrument del qual tenia ben pocs coneixements y que considerava més aviat popular. Algora em va fer veure les possibilitats tímbriques de l“instrument i, amb l“audició d“obres de Sofía Gubaidulina, em va convencer que valia la pena endinsar-se en el món sonar d“aquest instrument. Vam fer uns enregistraments de recursos instrumentals a Phonos i posteriorment vaig aprofitar un intercanvi amb el Departament de Comunicació i Art de la Universitat d“Aveiro al novembre-desembre 2001 per a elaborar el material de
la peça en l“estudi de que disposem. Com que en aquesta peça havia aconseguit la col·laboració de l“interpret, em vaig permetre posar-hi
el títol de Seqüencia XIII, seguint la línia d“obres anteriors. Agraeixo a Algora la paciencia i la dedicació per convertir en realitat una proposta amb un resultat que considero molt interessant, pretensió de qualsevol compositor. L“obra esta dedicada a Esteban Algora.
108CAMINANDO...(RECUERDO DE NICOLÁS GUILLÉN)
(2002)
33’
Formació : Electroacústica
107VISO DI PRIMAVERA (Homenaje a Anna Ricci)
(2002)
3’
47”
electrònica
Formació : Electroacústica
106SIGNALS
versión clarinete si bemol & CD
(2002)
10’
cl.sib, electr.
Formació : Electroacústica mixta
105LUDUS ALLAVIARUM
(2002)
12’
33”
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : Dues interaccion.s donen com a resultat aquesta obra: la trobada amb el aconlionista Esteban Al¡¡;ora i la invitació de Joao Pedro Oliveira per utiHtzar di rnnt un mes l"Estmli de l!lús-ica Electroacústica del Departamer" de 1-Izísica de la Universitat d"Aveiro. Algora em t mostrar elements molt interessants en la creació de sons amb l"acordió, un instrument amb el qual eslava molt poc familiaritzat, i que la seva utilització com a instrument popular, em feia considerar com a poc concertístic. El Jet és que després rl"una sessió d"enregistmment en l"Esturli Phonos em va interessar considerar la composició d"una Seqüencia, rlins de la meva serie de peces amb aquest títol, i que resultaría la XIII de la serie. La meva estada a Aveiro em permetre estudiar a fons les possibilitats de les mostres preses i més treballar en un entorn JUAC, davant meu 1mtom habitual PC. Viúg descobrir molles facetes i en homenatge a l"hospitalitat de la Universitat d"Aveiro vaig decidir crear aquest "".joc (ludus)" dedicat a Aveiro Allavarium, el seu nom llatí). El resultat és una obra amb un cert aire místic i sacre, que de vegades recorda a les possibilitats de l"organ.
104DREAMS
(2002)
9’
40”
fl., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : A finals del 2002 Joan Izquierdo va estrenar la meva Seqüencia XII per a flauta contrabaix, una obra que utilitza en la seva part de cinta mostres d" aquest instrument, tan poc freqüent i poc estes entre els especialistes de les flautes de bec. Amb motiu de la meva estancia en el Laboratori de la Universitat d" Aveiro, Portugal, per a compondre una nova obra vaig coincidir de nou amb Istvan Matusz, un excel·lent flautista del grup HEAR (de la Radio Hongria), i vaig decidir utilitzar la mateixa cinta de la Seqüencia XII creant una nova partitura instrumental per a flauta, un possible "somni" Va néixer una peça completament diferent i la seva interpretació ens dira si el "somni" es fa realitat.
103PLATGES
con J.M.Balanyà
(2002)
59’
electrònica
Formació : Banda sonora
102SECUENCIA VI A
(2002)
14’
trpta., electr.
Formació : Electroacústica mixta
10117 MINIATURAS
(2002)
17’
electrònica
Formació : Electroacústica
100SIGNALS
tarogato & CD
(2002)
10’
altres, electr.
Formació : Electroacústica mixta
99SECUENCIA XI
(2001)
9’
30”
vl., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : En aquesta obra connecto amb la serie d“obres que es varen iniciar el 1972 per instrument i cinta, en les que amb l“objectiu de crear un univers sonar suggestiu. L“interpret es mou davant d“una gravació amb el material generat pel seu instrument i amb el timbre manipulat. En moltes de les seqüencies es demanava la improvització lliure parcial de !“instrumentista segons el material percebut, amb els seus punts de referencia ben definits gracies al cronómetre. Amb el temps aquestes seqüencies han anat evolucionant a uns esquemes amb menys improvització i més rígids, pero esperant de l“interpret que es correspongui amb el material de la cinta, sense la necessitat de definir tots els detalls d“intensitats o efectes especials que estan perfectament suggerits per la cinta. .Amb aquest esperit s“ha concebut la present Seqüencia XI, dedicada a Eric Rynes, en la que el violinista ha contribuit amb idees i formes d“interpretar. És simplement un joc a dos, amb un deis elements rígid i inamovible -la cinta o CD
98SECUENCIA XII
flauta dulce contrabajo & CD
(2001)
10’
fl. d. s, electr.
Formació : Electroacústica mixta
973 FANTASIAS
para 6 flautas renacentistas
(2001)
10’
6 flautes de bec soprano
Formació : Grup Instrumental
96DONA I OCELL (A Miró)
(2001)
7’
2 vl., perc.
Formació : Grup Instrumental
95CONSTELACIONES II
(2001)
9’
fl., cl.sib, vl., perc.
Formació : Grup Instrumental
94RESONANCIAS
(2000)
6’
50”
pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Obra dedicada al pianista Jean Pierre Dupuy ha estat concebuda com una interacció sonora entre el piano i la cinta a través de la "ressonancia".
El material de part electroacústica parteix de material de piano fent una analisi de les ressonancies.La partitura de piano esta molt definida utilitzant elements de suport en les notes de la part enregistrada. En els passatges de més gran intensitat el piano es limita a crear uns ambients mitjanr,:ant la utilització de sons pinr,:ats o clusters que es fonen amb el material de fons.
93FIGURAS
(2000)
7’
ob., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Figures de 2000, per a oboè i cinta, va ser concebuda per el recital de Cayetano Castaño en el Festival d“Alacant, i és una obra de caràcter concertant on la part electrònica està composada en un sentit clarament orquestral amb varietat de timbres en un magnífic suport al fraseig de l“instrument solista. Les frases (figures) del oboè són clares sense eludir la
tradició melòdica de l“instrument, més allà de glissandi, multifònics i altres efectes utilitzats puntualment. És aquesta obra on els dos elements instrument i electrònica més es complementen. En altres obres la veu electrònica persegueix el màxim contrast amb el timbre instrumental i el seu caràcter musical, a Figures els dos elements es destaquen mútuament en un discurs paral·lel respectant l“àmbit de registre de l“instrument i ubicant , durant la major part de la peça, la part electrònica en el registre més greu o molt agut per no interferir amb el fraseig del oboè i el seu propi color tímbric.
92CONFIGURACIONES
(2000)
8’
40”
4 fl. d. s, electr.
Formació : Electroacústica mixta
91CLARIMBA
(2000)
5’
39”
cl.b., mar.
Formació : Duet
90FLAUTA-METAL
(2000)
6’
fl. d. s, perc.
Formació : Duet
Comentaris : dedicada al duo Izquierdo-Subira, esta tractada com una obra electroacústica i muntada seguint els principis d"un muntatge electroacústic, és a dir, utilització de mostres sense processar de flauta dol9a i de percussió amb instruments metal·lics, provant mostra contra mostra fins a obtenir resultats interessants que es munten seqüencialment: una vegada obtingut el resultat sonor final es crea la partitura definitiva a partir d" una simulació d"obra ; per tant, no hi ha un- esquema compositiu previ, sinó un resultat final més aviat intuitiu que curiosament posseeix una atrnosfera orientalitzant.
89DESPLAÇAMENTS
(2000)
electrònica
Formació : Banda sonora
88CONSTELACIONES
(2000)
3’
Formació : Electroacústica
Comentaris : Constelaciones, de 2000, és una derivació de la peça per a piano Resonancias, va ser concebuda com una mostra per a la web de la AMEE, i està present en l"esmentada web. Aquesta, i Strings, són les úniques obres purament electròniques (sense instruments en viu) en aquest disc. però també és fàcil identificar la procedència instrumental d"alguns sons que són transformacions de mostres de piano. Sobre un fons sonor sostingut a modo de pedal modulante, van apareixent, com indica el títol de la obra, constel·lacions o grups de sons percussius que deixen una estela brillant darrera de sí degut a l´ús de filtres ressonants. En cert moment apareix, com element més concret i contrastant, un obstinato como de bordón de caja destensat que amb les seves vibracions marca un ritme característic donant-li a aquestes constel·lacions un aire més terrenal.
87A CUATRO
música para 3 instrumentistas ad lib.y electrónica
(2000)
13’
3 altres, electr.
Formació : Electroacústica mixta
86FIGURAS
versión saxofón soprano & CD
(2000)
7’
sax.s., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : La part electroacústica utilitza les mateixes tecnologies d“abans, pero més sofisticades i amb un procés de calcul molt més rapid i una precisió molt superior. La pec;a fou originalment escrita para oboe i s“interpreta amb un saxo soprano. Tot el material és prodult utilitzant grabacions de oboe interpretat per Gabriel Bmcic, en l“epoca del GIC, la manipulació electroacústica resulta tant versatil que observarem que un oboe en les seves transformacions s“assembla a tota la família d“instruments de vent, expandint la seva sonoritat. Las figures elements que es repeteixen al llarg del transcurs de l“obra, com unes referencies sonares.
85SARANGI
(1999)
8’
electrònica
Formació : Electroacústica
84RADIO 2
(1996)
3’
2 vl., vla., vlc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
83REACCIONES IV
(1991)
11’
fg., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Reacciones IV de 1991, per a fagot i cinta, va ser creada per a Eugenia Siqueira, i no es va estrenar. És aquesta la obra, entre les que figuren a la gravació, on l"instrument té un caràcter més solista, dit d"una altra manera, on la part electrònica és menys prominent. La part de fagot explora diferents caràcters de l"instrument, des del líric i meditatiu fins l"alegre i burlesc, passant per l"ús de multifònics i altres efectes sonors. La part electrònica serveix en alguns passatges de contrapunt a l"instrument. Així, per exemple, a l"inici de la peça el caràcter greu i auster del fagot apareix contraposat a sons molt aguts i puntejats en la part electrònica. Apareixen també, en aquesta obra, passatges a duet on l"instrument es superposa a notes o a una part de fagot regravades. En general, i al marge de moments específics, la part electrònica ofereix pinzellades puntuals al discurs instrumental provocant en aquest diverses "reacciones", si bé al final de la peçala part electrònica assumeix un major paper en contrast amb el fagot en una tornada a sons aguts i percussius en al·lusió a l"inici de la obra.
82SECUENCIA X
(1991)
11’
vlc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : La Secuencia X per a violoncel i cinta és de 1991, i va ser generada en el LIEM-CDMC. Aquesta obra utilitza elements del Concerto per a violoncel de Witold Lutoslawski en la part instrumental. S“inicia amb unes explosions sonores i percussives que donen pas a un motiu de cinc notes transposat i invertit que reapareix en diferents punts de la peça. Aquesta obra utilitza sonoritats que ja trobem en la Secuencia de viola, com els sons generats a partir de trèmolos i pizzicatos. En la part de cinta s“alternen sonoritats denses, de caràcter quasi orquestral, amb altres més lleugeres i sense
transformacions de passatges de violoncel sampleado. Poc abans de la meitat de la obra apareix una secció molt característica i contrastant de caràcter rítmic a partir de la repetició de la mostra retallada d“un acord en ritmes que van perdent la seva regularitat. Aquesta secció, juntament amb altres on l“element rítmic juga un paper important, donen a aquesta obra un caràcter menys abstracte i eteri que a la Secuencia de viola, la qual cosa, donat la semblança del material tímbric que s“ha utilitzat, ens ofereix un exemple més de la varietat estilística de Lewin-Richter ja esmentada.
81LUDUS BASILIENSIS
(1991)
11’
electrònica
Formació : Electroacústica
80CONTRASTES
(1991)
6’
fl., vla., electr.
Formació : Grup Instrumental
Comentaris : Aquesta pe a per a viola, flauta i electrónica esta escrita per als meus amics del grup Multimúsica, amb qui estic lligat professionalment des de fa molts anys. Feia temps que jugava amb la idea de compondre un trio i, ¿quin títo! millor que el de l"obra de Bartók? En oques! cas els cons trasts seran tímbrics, jugant amb juxtaposicions i divergen cies sonores entre els dos instruments i la part electrónica, aquest cop en viu, utilitzant-hi recursos vio Midi a través de sintetitzador i de sampler, treballant amb sons pregravats, operara en aquest camp tant ambigu que, musicalment, que da entre el piano i la percussió, cosa que significa, dones, treballar amb una gran varietat de sons.
79POEMA CIVIL(Joan Brossa)
(1991)
1’
mezzo., guit.
Formació : Duet
78BROSSIANA-Interludio
(1990)
6’
electrònica
Formació : Electroacústica
77FRAGMENTO/A NONO
(1990)
3’
electrònica
Formació : Electroacústica
76FRULLATO
(1990)
15’
4 fl. d. s, electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Escrita en un principi per al quartet de flautes de bec Frullato, m“ha interessat adaptar-la per grups d“instruments de vent amb un mínim de 4 tessitures, quatre instruments de la mateixa família però diferents per tal d“intercanviar sonoritats en l“espai. 4 instruments cadascun amb el seu altaveu o el seu canal electrònic amb senyals percussives que serveixen de guia de sincronització entre els instrumentistes, l“harmonia i el contrapunt s“estableixen en l“espai, amb els instruments i els altaveus, el que ja havia realitzat en “Reacciones III“ per a 5 clarinets i“ Tinell “per a 5 percussionistes sempre utilitzant la cuadrafonía.
75FRULLATO II
(1990)
9’
4 flautes de bec soprano
Formació : Grup Instrumental
74SECUENCIA IX
(1989)
11’
vla., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : La Secuencia IX per a viola i cinta és de 1989 i va ser escrita per a Gabriel Brncic. La Sequenza VI de Berio per a viola va ser escrita al 1967, per la qual cosa podria esperar-se alguna referència a aquesta peça per part de Lewin-Richter.Malgrat això, aquesta relació no es dóna i la obra de Lewin-Richter té un caràcter totalment diferent. Aquesta seqüència utilitza una sèrie temàtica que s"inicia a partir d"un tritono mib-la format per dues veus que es desplacen cromàticament en un sentit invers fins assolir l"unisó en l"eix mib, i després tornen a separar-se (l"anomenada sèrie panintervàlica). Laobra comença amb sons percussius que reapareixen en diferents moments en contrast amb els sons llargs. Els sons percussius apareixen també en la part instrumental (pizzicatos, col·legno) generant seccions tímbriques i dinàmiques dins del disseny formal. La part de cinta utilitza sonoritats pedals sobre notes sostingudes en trèmolo, aquest efecte el recull la viola en diferents moments de la obra, així com sonoritats denses quasi bé orquestrals que donen un cert
caràcter concertant al conjunt. La sèrie reapareix en formes variades (trèmolo, pizzicato, dobles cordes). Així com algun altre motiu recorrent en les notes en pizzicato, donant-li a la obra una unitat temàtica clarament perceptible.
73STRINGS
(1989)
8’
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : Strings, generada en el EMS de Estocolmo i mesclada a Phonos, és una obra de 1989 que va servir com estudi per a la posterior realització de la Secuencia IX per a viola i utilitza mostres d"aquest instrument. Aquí es pot reconèixer material emprat en la Secuencia com, per exemple, el motiu dels pizzicatos, així com altres sonoritats. Però, Strings és tímbricament més rica i variada en el seu tractament, aspecte fonamental al mancar-li el contrapunt de l"instrument en viu, la qual cosa fa que es sostingui perfectament com a obra independent. La peça investiga també tipus de densitats i conté textures molt aconseguides generades a partir de solapar transposicions i estiraments de trèmolos, harmònics i notes sostingudes.
72BEN AVRA QUESTA DONNA COR DI GHIACIO (Dante)
(1989)
6’
mezzo., electr.
Formació : Electroacústica mixta
7199 GOLPES
(1989)
9’
40”
electrònica
Formació : Ballet/dansa
70SECUENCIA VIII
(1988)
11’
fl., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Estrena : 1988-04-21, Paris, Claudio Zulian
69SEMBLANÇA(Feliu Formosa)
(1988)
12’
mezzo., guit., fl. / picc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
68VERRA LA MORTE
textos de Cesare Pavese
(1988)
11’
38”
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : Les poessies del cicle "Verra la marte e avra i tuoi occhi" foren escrites per Cesare Pavese entre març i abril de 1950, poc temps abans de suicidar-se.
El treball que avui presentem és la primera creació del Grup Omnimodis. Vol ésser un homenatge pl poeta tot transmetent, a través de diferentes lectures, les emocions que els seus poemes ens produeixen.L"estructura del treball fou determinada d"antuvi comuna creació individual, sense cap mena d"interrelació entre les tres visions de l"obra. Les poesies, recitades per Anna Ricci, són elaborades i modificades formalment, sense alterar llur contingut, per Andrés Lewin-Richter. La partittura composta per Miquel Roger i interpretada per jo mateix, reflecteix - també en el llenguatge musical el món específic de Pavese, segons la visió del compositor. Els actors Merce Pons i Carles Sans han cercat a tr vés de la dramatúrgia l"aproximació al pensament de l"autor. Cada treball ha estat fet per separat. A l"hora del concert cada lectura pot modificar l"altra segons els diferents estímuls que rebi. El concert l"entenem coma acció única i irrepetible.
67HOMENAJE A ZINOVIEFF
(1988)
8’
electrònica
Formació : Electroacústica
Comentaris : Obra encàrrec del Gabinet de Música Electrònica de Cuenca i realitzat en aquest estudi.
La combinació d“un Sinthi 100 (concebut i construït per Peter Zinovieff a la seva empresa EMS de Londres) i un sampler a través d“un teclat era el somni de Zinovieff en els anys 70 quan estudiava el pas dels sistemes analògics als digitals d“aquell llavors, voluminosos i costosos ia més d“operativitat lenta. Avui les seves idees són una realitat i en aquest moment treballar amb ordinadors en temps real, amb generació de timbres, a un preu raonable i assequible a un compositor és un fet. El 1988 la qualitat tímbrica dels ordinadors era inferior als sistemes analògics, i el Sinthi 100 de Cuenca, utilitzat com a element central d“aquesta peça, era un element molt potent del que a més es podia treure un gran partit utilitzant un sampler digital i un teclat, podent crear una gamma molt àmplia de sons en diferents registres a partir d“un so mare. Dedico aquesta obra als pioners de la música electroacústica qui ens han donat tantes eines als compositors d“aquest mitjà. L“obra és un estudi de timbres i combinacions simultànies pensant en una distribució en l“espai mitjançant 8 altaveus independents que envolten al públic, creant un món sonor de gran activitat
663 POEMES DE S.ESPRIU
(1988)
6’
mezzo., pno.
Formació : Música vocal
65CALAF IN MATERIA
(1988)
90’
electrònica
Formació : Teatral
64SECUENCIA VII
(1987)
12’
cb., electr.
Formació : Electroacústica mixta
63DIALOGOS
(1987)
12’
2 perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
62DR.OCTOPUS
(1987)
12’
5 percussionistes
Formació : Grup Instrumental
61DUO
(1986)
6’
cl.b., perc.
Formació : Duet
60DESFIGURAT
(1986)
30’
electrònica
Formació : Ballet/dansa
59LA TEMPESTAD
(1986)
90’
electrònica
Formació : Teatral
58SOLARS VORTICES
(1985)
13’
fl., cl.sib, vl., vlc., perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Obra encárrec de l"Associació Catalana de Compositors pera la II Mostra, escrita peral grup Solars Vortices que dirigeix Jean-Pierre Dupuy. Obra pensada en !unció de la interacció d"un grup de 5 solistes amb un material en la cinta magnetofónica on s"inclouen sons electrónics i sons modifica ts electrónicamente a partir d"un enregistrament de trompeta, ampliant les possibili tats de la corda, la fusta i la percusió, en viu, amb material enregistrat de metal!, en particular simulan! trombons. Es creen una gran diversitat de contrastas grácies a l"enregis trament multipista (fins a 8) que permet l"obtenció de textures molt complexes que es diferencien molt bé de les textures monofoniques, sobretot, deis instruments reals .
57JUEGOS
(1985)
7’
2 guit., electr.
Formació : Electroacústica mixta
562 POEMAS DE JORGE GUILLEN
(1985)
6’
mezzo., pno.
Formació : Música vocal
55BATLANTIC
(1985)
7’
electrònica
Formació : Banda sonora
54MUSICA ELECTROACUSTICA
(1985)
2’
electrònica
Formació : Banda sonora
53SANCTA MARIA
(1984)
11’
electrònica
Formació : Electroacústica
52IN MEMORIAM MANUEL VALLS
(1984)
5’
mezzo., electr.
Formació : Música vocal
51ISAAC EL CEC
(1984)
10’
mezzo., fl., guit., electr.
Formació : Electroacústica mixta
50COGIDA
(1984)
20’
electrònica
Formació : Ballet/dansa
49TINELL
(1983)
5 perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Obra escrita expressament per a la seva estrena a la Mostra, el Grup de Percussions de Barcelona que dirigeix Xavier Joaquín i el local d“estrena, el Tinell. Cerca utilitzar l“espai com a element integrant del desenvolupament de l“obra. No és la primera vegada que !“autor mostra aquesta inquietud, casos precedents són la “Seqüéncia I“ pera percussió i dues cintes i “Reaccions III“ pera quintet de clarinets i dues cintes. L“espai i la música electrónica creen ambients suggerents que és interessant ampliar amb una interpretació en viu. En aquest cas els cinc percussionistes es distribueixen en l“espai, quatre d“ells disposen d“un altaveu a través del qual s“emet material guia, mentre que el cinqué percussionista coordina tot el resultat sonor. En el material de la cinta, a més d“elements purament electrónics, s“utilitzen materials manipulats electrónicament procedents de gravacions de sons produ“ides amb les estructures sonores de Francois Baschet.
48SECUENCIA V
(1983)
8’
guit., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : “La Secuencia V per a guitarra i cinta utilitza motius del flamenc, ja que va ser concebuda per a una gira de Jordi Codina de “música espanyola“. Encara que és improbable que Berio conegués !“obra de Lewin-Richter, en les dues composicions hi ha un cert paraHelisme en el plantejament: parteixen de sonoritats i d“estils gestuals de la guitarra flamenca per obtenir una relació dialéctica amb altres tipus de sonoritats i d“estils instrumentals. Berio estableix, segons les seves propies paraules, dos territoris harmonics i dos estils interpretatius. Lewin-Richter genera un nou territori sonor mitjan9ant els sons processats electronicament. A l“inici de la seqüencia, una guitarra flamenca, amb un toc reminiscent de farruca i cops de taló, introdueix un marc sonor del qual parteixen sons electronics que, a poc a poc, van creant el seu propi univers sonor i van allunyant-se de la proposta instrumental inicial, i que acaben arrossegant la guitarra cap al seu propi terreny. La guitarra toma a proposar noves sonoritats flamenques, - aquesta vegada més com a referencia que no pas com a discurs- i aconsegueix una reunió amb la part electronica al final de !“obra, en l“espai comú i poc definit d“uns sons de percussió ja presents a l“inici de la pe9a, aquesta vegada, pero, amb ritmes creuats sense arribar a un acord absolut. Així, les sonoritats flamenques i les de la part electronica conformen dos pols d“atracció entre els quals es desenvolupen les tensions de l“obra.“ (Eduard Resina)
47SECUENCIA VI
trompeta en fa & CD
(1983)
14’
trpta., electr.
Formació : Electroacústica mixta
46TRAGISCHE SCHATTEN
(1983)
10’
electrònica
Formació : Banda sonora
45HOMENAJE A MOMPOU
(1983)
5’
pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
446 SONGS E.E.CUMMINGS
(1983)
10’
sopr., cb., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Compostes per a Jane Manning i Barry Guy amb motiu de la seva gira per Espanya utilitza 6 textos del poeta nord-america E.E.Cummings que tenen un caracter jocós i irónic, reflex de la nostra vida quotidiana en una gran urbe. Aquests textos van ser llegits primer per la soprano utilitzant una partitura previa vocal, sent gravats i posteriorment transformats creant unes "inclusions" que es reprodueixen en certs moments durant l"execució de l"obra. La part vocal pretén donar una visió il•lustrativa del text que al seu torn és subratllada pel contrabaix, que actua de suport, a manera de baix continu. Els sis textos estan embastats creant un continu únic.
43QUORUM
(1983)
10’
electrònica
Formació : Banda sonora
42SONES
(1982)
9’
electrònica
Formació : Electroacústica
41KNOSOS
(1982)
14’
electrònica
Formació : Ballet/dansa
40FACTICA-El Bailarín y su Estructura
(1982)
50’
electrònica
Formació : Ballet/dansa
39ACTUALIDAD DISCOGRAFICA
(1982)
2’
electrònica
Formació : Banda sonora
38WAGLER WALRICCI
(1981)
5’
mezzo., electr.
Formació : Música vocal
37REACCIONES III
(1980)
12’
cl.la, rqto., 2 cl.sib, cl.b.
Formació : Electroacústica mixta
Editorial : EMEC
36BASCHETIADA
(1980)
12’
electrònica
Formació : Electroacústica
35EL VIENTO III
(1980)
8’
mezzo., electr.
Formació : Música vocal
34EL VIENTO IV
(1980)
6’
mezzo., electr.
Formació : Música vocal
33BANALE KONZERT
(1980)
10’
electrònica
Formació : Perfomance
32REACCIONES II
(1979)
12’
cl.sib, electr.
Formació : Electroacústica mixta
31SECUENCIA IV
(1979)
10’
pno., electr.
Formació : Electroacústica mixta
30REACCIONES I
(1979)
12’
cl.b., electr.
Formació : Electroacústica mixta
29EL VIENTO II (Homenaje a Lorca)
(1979)
9’
electrònica
Formació : Electroacústica
28EL VIENTO I (Homenaje a Lorca)
(1979)
10’
mezzo., guit., electr.
Formació : Electroacústica mixta
27EL PARAISO
(1979)
15’
electrònica
Formació : -
26GUERNICA
(1979)
20’
electrònica
Formació : -
25VERD ESTIU ALTUPNE HIVERN (Acción 2)
(1978)
80’
electrònica
Formació : -
24FONTECILLA MIX II
(1978)
24’
electrònica
Formació : Electroacústica
23GIRAVOLT
(1978)
2’
electrònica
Formació : Banda sonora
22FONTECILLA MIX I
(1977)
90’
electrònica
Formació : Electroacústica
21COLLAGE (Homenaje a Gerhard)
(1977)
12’
fl. / picc., cl.sib, pno., perc., vl., vlc., altres
Formació : Orquestra de cambra
20SECUENCIA III PARA ANNA
(1976)
8’
mezzo., electr.
Formació : Electroacústica mixta
19JOC (Espacio Sonoro IV)
(1976)
14’
guit.elec., perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
Comentaris : Sobre dos tapissos sonors obtinguts amb sons prolongats i greus de cada un dels instruments que intervenen en l"obra, es produeix un joc entre els dos solistes i una cinta d"esdeveniments obtinguts també de materials dels dos instruments modificats electronicament. Amb tot aixo es crea un ambient sonor, gairebé tot electronic, on es troba el mobil fixat a les cintes magnetiques, junt amb la producció "in vivo" dels dos instrumentistes.
El percussionista utilitza coma instrument una xapa met l.lica amb elements addicionals que li són fixats i produeix sons molt tenues que d"altra manera serien prácticament inaudibles.
18OM
(1976)
8’
mezzo., electr.
Formació : Teatral
17ESTA TRIST EL MOST
(1976)
45’
electrònica
Formació : -
16DIARIO DE UN LOCO
(1974)
10’
electrònica
Formació : Electroacústica
15PER TANTE COSE(La nostra imatge)
(1974)
80’
electrònica
Formació : -
14KNOCK OUT
(1974)
8’
electrònica
Formació : Banda sonora
13ACCION CERO
(1973)
40’
electrònica
Formació : Ballet/dansa
12SECUENCIA I
(1972)
18’
perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
11SECUENCIA II
(1972)
9’
27”
electrònica
Formació : Electroacústica
10SECUENCIA I
versión para un número inderminado de percusionistas
(1972)
15’
perc., electr.
Formació : Electroacústica mixta
09ESTUDIO II
(1965)
4’
electrònica
Formació : Electroacústica
08MOVIMIENTOS PARA BALLET
(1965)
7’
Formació : Electroacústica
07SUBLIMATED BIRTH
(1964)
5’
electrònica
Formació : Banda sonora
06THE GONDOLA EYE
(1964)
20’
25”
electrònica
Formació : Banda sonora
05ESTUDIO I
(1964)
5’
electrònica
Formació : Electroacústica
04THEODORE
(1964)
10’
electrònica
Formació : Banda sonora
03SONORIDADES
(1964)
3’
electrònica
Formació : Electroacústica
026 CANONES
(1963)
17’
electrònica
Formació : Electroacústica
01DENSIDADES
(1963)
4’
electrònica
Formació : Electroacústica